Antoni Ribera i Maneja
Antoni Ribera i Maneja (Barcelona, 3 de maig de 1873 - Madrid, 4 de març de 1956[1]) fou un director d'orquestra català.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1873 Barcelona |
| Mort | 4 març 1956 (82 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
Per complaure els seus pares, Emili Ribera i Ramonet i Dolors Maneja i Casades naturals de Berga, estudià comerç i fou empleat durant alguns anys sense deixar la música, a la qual es dedicà per complet a partir de 1894. Aquest mateix any assistí als festivals wagnerians de Bayreuth, i, en retornar a Barcelona, es donà a conèixer com a director d'orquestra. El 1899 feu un segon viatge a Alemanya, i hi perfeccionà els seus estudis amb el cèlebre teòric Hugo Riemann, ensems que dirigia diversos concerts simfònics (Bayreuth, Nuremberg, etc..).
De 1901 a 1904 fou director de la llavors naixent Associació Wagneriana de Barcelona, on dugué a terme una entusiasta i intel·ligent labor, ja que donà nombroses conferències i traduí al català totes les obres teatrals de Wagner (amb col·laboració amb d'altres), tasca aquesta molt important, ja Ribera hi va introduir la notació temàtica. També es dedicà a la crítica musical, i és particularment interessant la col·laboració que aportà al Diario de Barcelona durant els anys que va romandre a Alemanya.
El 1904-1905 fou director d'orquestra del Liceu de Barcelona, on va dirigir diverses produccions wagnerianes i estrenà Els mestres cantaires de Nuremberg. També fou durant quatre temporades (1905-1908) director d'orquestra del teatre Municipal de Lemberg, i més tard dues més (1910-1911), i hi va estrenar llavors L'anell del nibelung. El 1915 tornà a actuar al Liceu, i dirigí molts concerts en diversos punts d'Espanya, especialment a Barcelona, i de l'estranger. El 1905 i 1912 fou invitat per la família Wagner a cooperar en el Festival de Bayreuth, cosa que no havien fet fins aleshores amb cap músic dels països llatins.[2]
Casat amb la cantant Joana Ott varen ser pares de Sigfred Ribera i Ott.[3] El seu tiet Rafael Maneja i Casades era mestre de capella de la Catedral de Tarragona.
Referències modifica
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 11-03-1956, pàg. 27.
- ↑ Mendoza, 1995, p. 179.
- ↑ «esquela d'Antoni Ribera Maneja». La Vanguardia, 11-03-1956, pàg. 27.
Bibliografia modifica
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàgs, 229-30 (ISBN 84-239-4551-0)