Antoni Viadera i Surreu
Antoni Viadera i Surreu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1803 — Barcelona, 11 d'agost de 1855)[1][2] fou un advocat i polític català. Establert a Barcelona, estudià dret i milità al Partit Progressista, amb el que fou elegit diputat a les eleccions a Corts Espanyoles de 1836, 1837, 1839, 1840, 1841 i 1843 per les circumscripcions de Lleida i Barcelona.[3] El 1844 fou nomenat president de l'Audiència de Mallorca i exercí d'alcalde de Barcelona de novembre de 1854 a agost de 1855. Durant el seu mandat destacà com a moderador en els conflictes socials i polítics que culminaren en la vaga general de juliol de 1855.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1803  Barcelona |
| Mort | 1855 (51/52 anys) |
 Batlle de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Fill de Josep Viadera i Rita Surreu tots dos naturals de Gerri de la Sal. Casat amb Beneta Pagès i Malet natural d'Esparreguera.[4] La seva filla Júlia Viadera Pagès es va casar amb Josep Brunet i Bellet i varen se pares del pioner de l'aviació a Catalunya Gaspar Brunet i Viadera (Barcelona 1867-1928).
Referències modifica
- ↑ «Registre de defuncions.1855.Llibre 3.Registre núm.1012». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-08-1855. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ «Antoni Viadera i Surreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Registre de Defuncions.1874.Registre núm.2969». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-04-1874. [Consulta: 24 maig 2019].
| Precedit per: Ramon Ferrer i Garcés |
Alcalde de Barcelona 1854-1855 |
Succeït per: Josep Molins i Negre |