Antoni Abat

monjo cristià pioner de l'eremitisme
(S'ha redirigit des de: Antoni abat)


Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]

Plantilla:Infotaula personaAntoni abat, o
Antoni el Gran, o
Antoni d'Egipte

Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg)
Nom original(el) Ἀντώνιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementἈβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios)
251 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coma (Egipte) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 357 Modifica el valor a Wikidata (105/106 anys)
Tebes (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) 
ResidènciaDayr al-Maymun (en) Tradueix (286–305) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix per"Pare de tots els monjos"
Activitat
Ocupaciómonjo cristià, anacoreta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
abat; Pare Venerable, Portador de Déu
CelebracióTota la cristiandat
PelegrinatgeMonestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye
Festivitat17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes)
IconografiaVell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines
Patró deAnimals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
De Viris Illustribus Modifica el valor a Wikidata

Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]

Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers.[4] Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].
  4. 4,0 4,1 «Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità», 13-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].

Bibliografia

  • Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.