Obre el menú principal

Antonio López de Letona y Lamas

Antonio López de Letona y Lamas (Sevilla, 20 de juliol de 1821 - Madrid, 16 de setembre de 1884) fou un militar i polític espanyol, diputat, senador i capità general de València en el segle XIX.

Infotaula de personaAntonio López de Letona y Lamas
Biografia
Naixement 20 de juliol de 1821
Sevilla
Mort 16 de setembre de 1884(1884-09-16) (als 63 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
4 de desembre de 1858 – 1 d'octubre 1859
Antonino Sánchez de Milla →
Circumscripció Malagón
Coat of Arms of Balearics General Command.svg  Capità general de les Illes Balears
juliol de 1874 – setembre 1874
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
setembre de 1874 – octubre de 1874
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la província de Sòria
1876 – 1878
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la província de Barcelona
8 de maig de 1884 – 16 de setembre de 1884
Activitat
Ocupació Militar i polític
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ingressà a l'Exèrcit espanyol en 1833 i va participar en la primera guerra carlina, ascendint a alferes en 1838. Participà en el pronunciament de 1841 i hagué d'exiliar-se a França. Fou indultat en 1843, ascendit a capità i destinat a Tarragona i Sagunt. Després de participar en la repressió de la revolució de 1848 fou ascendit a comandant i el 1852 a tinent coronel. Va donar suport la vicalvarada i fou elegit diputat a les Corts de 1858.[1] Deixà l'escó en 1859 quan fou ascendit a brigadier i nomenat governador de l'Havana. En 1860 fou comandant general del Departament Oriental, però en 1862 dimití per motius de salut. De febrer a març de 1863 fou governador civil de la província de València després ho fou de Granada (1863), La Corunya (1864) i Cadis (1865). De juny a desembre de 1865 fou subsecretari del Ministeri d'Ultramar.[2]

L'octubre de 1868 fou ascendit a mariscal de camp i fou nomenat subsecretari del Ministeri de Guerra. En gener de 1869 fou enviat novament a Cuba per tal de reprimir una insurrecció. L'abril de 1869 va fer el mateix a Màlaga. Durant 1870 fou capità general de Galícia i en 1871-1872 membre del Consell Superior de Guerra. Destituït per unes declaracions a favor del futur rei Alfons XIII d'Espanya, en proclamar-se la Primera República Espanyola va marxar a França. Va tornar durant el govern d'Emilio Castelar, qui el va nomenar director general de Cavalleria i cap de l'Estat Major durant la tercera guerra carlina. El juliol de 1874 fou nomenat capità general de les Illes Balears i en setembre de València. L'octubre fou nomenat capità general d'Aragó, d'on fou rellevat pocs dies després per mostrar-se partidari del retorn de la monarquia.[3]

Amb la restauració borbònica el 1875 fou nomenat novament director general de Cavalleria i gentilhome de cambra de Sa Majestat el Rei. En 1876 i 1878 fou escollit senador per la província de Sòria, i en 1884 per la província de Barcelona.[4] Quan va morir era president del Consejo de Redenciones y Enganches.

ReferènciesModifica

LecturesModifica