Obre el menú principal

Antonio Neyrot (Rivoli, Piemont, c. 1423 - Tunis, 10 d'abril de 1460) fou un frare dominic, mort màrtir per predicar el cristianisme. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personabeat Antoni Neyrot
Anthonyneyrot.JPG
Gravat d'un quadre del s. XVI, amb el martiri del dominic
Biografia
Naixement Antonio Neyrot
ca. 1423
Rivoli (Piemont, Itàlia)
Mort 10 d'abril de 1460
Tunis (Tunisia)
Causa de mort Lapidació
Lloc d'enterrament Santa Maria della Stella (Rivoli) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot
Orde religiós Dominics
religiós i màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 22 de febrer de 1767 , Roma nomenat per Climent XIII
Pelegrinatge Rivoli
Festivitat 10 d'abril
Esdeveniment significatiu Apòstata i novament convers
Iconografia Hàbit dominicà, amb palma de martiri o essent mort
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Antonio Neyrot havia nascut a Rivoli, prop de Torí. Estudià i fou ordenat i a mitjan segle prengué l'hàbit de l'Orde de Predicadors al convent de San Marco de Florència, on tingué com a mestre el prior Antoní de Florència. Brillant i hàbil, Antoni destacà per la seva predicació fàcil, però no per la seva convicció religiosa. El prior Antoní fou nomenat bisbe de Florència i Neyrot li demanà permís per viatjar a Sicília a predicar, però li denegà. El jove insistí i acudí a demanar-lo als superiors de Roma, fins que li fou concedit el permís.

Anà a Sicília i, en tornar cap a Nàpols en 1458, el vaixell on viatjava Neyrot fou atacat per pirates musulmans i els seus ocupant foren presos i portats a Tunis, per ésser venuts com a esclaus. D'entrada, Antoni fou ben tractat, fins que la seva arrogància féu que fos empresonat i torturat. Per aconseguir la llibertat, el frare va abjurar del cristianisme i es convertí a l'islam. Començà traduir l'Alcorà i, protegit pel governador, va casar-se amb una dona otomana de família noble.

Poc temps després, uns mercaders genovesos li explicaren que el seu mestre Antoní havia mort en llaor de santedat. Antoni, llavors, començà a pensar en el seu passat i pregà a Antoní perquè el perdonés. Una llegenda diu que el bisbe se li aparegué en somnis i li retragué la seva apostasia. Neyrot, penedit, es confessà amb un sacerdot catòlic de Tunis i començà a fer penitència públicament, tornant a la seva fe primera; el Diumenge de Rams de 1460 va demanar perdó públicament per la seva apostasia davant els cristians de Tunis i fou readmès a l'orde dominic. Tornà a predicar, i es presentà davant les autoritats per proclamar la seva religió cristiana. Com que l'apostasia a l'islamisme era un greu delicte, fou empresonat i torturat, i condemnat a mort.

El Dijous Sant de 1460, al patíbul predicava els seus pecats i la multitud, impacient, es va llençar sobre ell i el matà a cops de pedra i punyalades, arrossegant-ne després el cadàver pels carrers.

VeneracióModifica

El cos fou adquirit pels mercaders genovesos i portat en 1469 a Rívoli, arran de les gestions del duc Amadeu de Savoia. Des de llavors es venera a la col·legiata de Santa María della Stella. El seu culte fou confirmat per Climent XIII el 22 de febrer de 1767.

Bibliografia i enllaçosModifica