Antonio de Romrée y Paulin
polític espanyol
Antonio de Romrée y Paulin (8 de novembre de 1846 - Madrid, 19 de desembre de 1894) fou un polític i aristòcrata espanyol, marquès consort de Roncali i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1846  |
| Mort | 19 desembre 1894 (48 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 d'abril de 1879 – 26 de juny de 1881 | |
| 26 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |
| Circumscripció | Torrent |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
Biografia modifica
Era membre d'una família aristocràtica i terratinent de l'Horta de València; el seu pare, Antonio de Romrée y Cebrián, era un comte austríac i la seva mare era la marquesa de Ripalda. Esdevingué marquès el 1877 per matrimoni amb Cristina Rocali i Gaviria, filla de Joaquín Roncali y Ceruti, antic ministre i senador el 1863. Durant la restauració borbònica fou membre del Partit Conservador, amb el que fou elegit diputat pel districte de Torrent a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1884.
Referències modifica
- Revista Hidalguía número 31. Año 1958 p. 1013
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.486. ISBN 9788495484802.