Antonio di Miari
compositor italià
Antonio di Miari comte de Miari (Belluno, Vèneto (1778-1854) fou un compositor italià del Romanticisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1778 ![]() Belluno (Itàlia) ![]() |
Mort | 28 agost 1854 ![]() Sedico (Itàlia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | músic, compositor ![]() |
Professors | Luigi Antonio Sabbatini ![]() |
Estudià el violí sense mestre, i als disset anys passà a Pàdua per aprendre la teoria de la composició amb Sabbattini, i després a Venècia, on va rebre lliçons de Bertoni. Va pertànyer a diverses societats filharmòniques d'Itàlia i també figura un xic en política, havent exercit el càrrec de diputat del regne llombard-vèneto.
Va compondre les òperes següents:
- Seleno,
- La moglie indiana,
- Il prigionero,
- L'avaro,
- Don Quisciotte,
- La prova in amore,
- La notte perigliosa i Fernando e Adelaide.
A més de diverses misses solemnes, quatre de Rèquiem, sis Miserere, l'oratori L'agonia del Salvador en la Creu, Flors de Maig a la Verge Maria, lletanies, motets, responsoris, lamentacions de Jeremies, etc., formant un total d'unes 160 composicions.
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1422 (ISBN 84 239-4534-0)