Any de plor

L'any de plor era el terme jurídic derivat del dret català, pel qual durant el primer any de viduïtat el consort no mort, té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni de la persona traspassada, en consonància amb la seva posició i amb la quantia del patrimoni.[1]

HistòriaModifica

En els seus inicis fou un privilegi que gaudien els ciutadans de Barcelona, fins que el rei Pere III l'estengué a tots els catalans per mitjà de la constitució de 1351.[1] A partir del codi de família de l'any 1998 ha passat a anomenar-se any de viduïtat, equiparant-se al dret espanyol.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «any de plor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2011].
  2. «El Usufructo en Cataluña» (en castellà). Notícias Jurídicas. Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L.. [Consulta: 7 octubre 2011].
  3. «Sentència de 26 de gener de 1995» (en castellà). Universitat de Girona, 26-01-1995. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 octubre 2011].