Apel·les

Pintor grec
(S'ha redirigit des de: Apel·les de Colofó)
Per a altres significats, vegeu «Apel·les (desambiguació)».

Apel·les (en grec antic: Ἀπελλῆς, Apelles; 356-308 aC) fou el més important dels pintors de l'antiga Grècia.[1] Era originari de la Jònia, però es desconeix a quina ciutat: Plini i Ovidi el consideren de Cos, la Suda el fa de Colofó[2] i Estrabó i Llucià el fan efesi.[3]

Plantilla:Infotaula personaApel·les

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement370 aC Modifica el valor a Wikidata
Colofó (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort306 aC Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Cos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
ProfessorsPàmfil d'Amfípolis i Ephorus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPerseu (pintor) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParePytheas Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontPetit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Bolxaia sovétskaia entsiklopédia, 1926-1947 Modifica el valor a Wikidata
Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la Venus Anadiòmena d'Apel·les

Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i altres mestres, i més endavant va passar a la cort de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran, on va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre, va treballar a l'Àsia occidental, i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte al servei de Ptolemeu I Sòter.[3]

Plini el Vell dona una llista d'obres d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figures; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Κεραυνοφόρος), del qual el mateix Apel·les va dir: «Alexandre és invencible, però Apel·les inimitable». Va pintar també Antígon, i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pòl·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada en fou la Venus Anadiòmena ('Venus sortint de la mar'), que va fer per al temple d'Asclepi a Cos. August va col·locar-la en un temple dedicat a Juli Cèsar, i fou malmesa l'any 110. Una altra al·legoria de Venus restava inacabada a la seva mort.[3]

Referències

modifica
  1. Navarro, 1999, p. 11.
  2. Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 221-223. 

Bibliografia

modifica

Primària

modifica
  • Llucià. Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres. 
  • Plini el Vell. Histoires naturelles. París: Les Belles Lettres.  Llibre XXXV, 81-83.

Secundària

modifica
  • Commelin, Pierre. Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960. 
  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrid: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.