Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)

cònsol el 451 aC

Api Claudi Cras (en llatí: Appius Claudius Crassus) va ser un magistrat romà. Va ser decemvir de Roma l'any 451 aC. Era fill d'Api Claudi Sabí i formava part de la gens Clàudia. Els Fasti l'anomenen Ap. Claudius Ap. f. M. n. Crassin. Regill. Sabinus II, però no hi ha dubte que era el mateix, car Regil·lensis i Sabí eren agnomina de son pare i son avi i a vegades les fonts també li'ls assignen.

Infotaula de personaApi Claudi Cras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort449 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
1r Cònsol romà
471 aC – 471 aC
Decemvir legibus scribundis
451 aC – 449 aC
2n Cònsol romà
451 aC – 451 aC
Juntament amb: Tit Genuci Augurí
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudii Crassi (en) Tradueix i Claudii Sabini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsApi Claudi Cras, Publi Claudi Cras Modifica el valor a Wikidata
ParesApi Claudi Sabí Regil·lensis Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Claudi Sabí Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol l'any 451 aC, i va ser nomenat decemvir quan es creà el decemvirat aquell mateix any. La seva influència dins del grup va ser important i es va guanyar la confiança de la gent, i per això va ser reelegit el 450 aC, però aquesta vegada ja va demostrar el seu caràcter real i es va comportar de forma tirànica i violenta. El seu intent contra Virgínia va portar a l'enderrocament del decemvirat. Api va ser acusat per Virgini, pare de Virgínia, però no va viure per veure el judici i segons Livi es va suïcidar, però l'opinió més estesa és que va ser executat a la presó per ordre dels tribuns.

Referències modifica