Apol·lo sauròcton

estàtua de bronze de grandària natural realitzada per Praxíteles al segle IV aC

L'Apol·lo Sauròcton era una estàtua de bronze de grandària natural realitzada per Praxíteles al segle iv aC. És esmentada per Plini i representava Apol·lo en la seva adolescència a punt de ferir/matar per diversió un petit llangardaix que grimpava pel tronc d'un arbre. Apareix representat en monedes de Nicòpolis. Hi ha diverses còpies d'aquest original perdut, entre les quals destaquen la dels Museus Vaticans i la del Museu del Louvre.

Infotaula d'obra artísticaApol·lo sauròcton
Bildhuggarkonst, Apollon Sanroktonos, af Praxiteles, Nordisk familjebok.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusstatue type (en) Tradueix, estàtua i versió original Modifica el valor a Wikidata
CreadorPraxíteles Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 350 aC
segle IV aC
Gènerenu Modifica el valor a Wikidata
Materialbronze Modifica el valor a Wikidata
Mida149 (alçària) cm
Copia de l'Apol·lo Sauròcton. Museu del Louvre, París

OriginalModifica

L'original de bronze d'aquesta escultura és atribuït per Plini (XXXIV, 69-70) a l'escultor atenès Praxíteles i se sol datar cap al 350-340 aC. Marc Valeri Marcial va escriure un epigrama sobre l'estàtua (14, 172): "Perdona el llangardaix, noi traïdor, que s'arrossega cap a tu; desitja morir per les teves mans".[1][2] El Museu d'Art de Cleveland afirma posseir un bronze. original (o part original) d'aquesta obra. Actualment, el treball s'està analitzant per comprovar aquesta afirmació per part d'estudiosos i arqueòlegs. Grècia ha plantejat preguntes sobre la propietat i el títol.[3][4]

La còpia que es troba al Museu del Louvre anteriorment estava a Itàlia, a Villa Borghese. És de marbre i l'any 1807 va passar a les col·leccions franceses.

L'any 2004 el Museu d'Art de Cleveland va comprar una estàtua de bronze del tipus de l'Apol·lo Sauròcton, que havia pertangut a una col·lecció particular alemanya. A la figura li falten l'arbre i la major part dels braços. Té separats del cos principal de l'estàtua un fragment d'una mà i el rèptil (amb escassa semblança al representat en les còpies romanes). Alguns estudiosos consideren que aquest bronze podria ser l'original de Praxíteles.

Temàtica i trets d'estilModifica

El tema de la representació d'un déu com Apol·lo en un entreteniment infantil dins d'un temple és sorprenent i estrany. Apol·lo, representat com un adolescent, es trobava en actitud relaxada i pensativa abans de ferir el petit llangardaix amb una fletxa que havia de tenir en una de les mans.

La postura d'Apol·lo conserva la característica corba praxiteliana (contrapposto) en el maluc, compensada amb el suport del pes sobre una de les cames i sobre l'arbre.

Aquesta figura podria representar Apol·lo en la seva condició de pastor. Segons la mitologia grega, Apol·lo va matar els Ciclops i per això va ser sentenciat a servir com a pastor del rei Admetos. També podria ser una paròdia del mite en el qual Apol·lo va matar la serp Pitó.

També cal assenyalar que entre els epítets d'Apol·lo es trobaven Alexikakos, Epidourios i Pean, és a dir, alliberador de la malaltia, auxiliador i sanador. És possible que el propòsit d'aquesta estàtua, en la qual el llangardaix simbolitzaria la malaltia, fora representar aquests atributs d'Apol·lo.

ReferènciesModifica

  1. Valerius Martialis. «Martial, Epigrams. Book 14. Mainly from Bohn's Classical Library (1897)» p. 172. Tertullian.org.
  2. Neils, Jennifer «Praxiteles to Caravaggio: The Apollo Sauroktonos Redefined». The Art Bulletin, 99, 4, 2017, pàg. 10–30. DOI: 10.1080/00043079.2017.1327771.
  3. Litt, Steven. «Cleveland Museum of Art's Apollo sculpture is a star with intriguing past». The Plain Dealer, 20-06-2010.
  4. Litt, Steven. «The Cleveland Museum of Art wades into global controversy over antiquities collecting with exhibition and catalog on its ancient bronze Apollo». The Plain Dealer, 27-09-2013.

BibliografiaModifica

  • Johannes Joachim Winckelmann. Història de l'art a l'antiguitat. Edició de Manuel Tamayo Benito. Editorial Aguilar, 1989.
  • Stefania Ratto. Grècia. Col·lecció Els diccionaris de les civilitzacions. Editorial Mondadori-Electa. Milà, 2006.
  • José Pijoán. Praxíteles. Història general de l'art, col·lecció Summa Artis. Tom IV, L'art grec fins a la presa de Corint pels romans. Editorial Espasa Calpe, SA.