Arístides Quintilià
Arístides Quintilià (grec antic: Ἀριστείδης Κοϊντιλιανός, llatí: Aristides Quintilianus) fou un músic grec autor d'un tractat en tres volums sobre música. Va viure probablement al segle i aC o després, car en la seva obra esmenta Ciceró. El seu tractat és el més valuós dels antics tractats de música: el primer llibre tracta de l'harmonia i el ritme; el segon dels efectes morals i l'educació musical; i el tercer de les proporcions numèriques dels intervals musicals. A la seva obra només esmenta un músic: Aristoxen.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (grc) Ἀριστείδης Κοϊντιλιανός  segle II Mísia |
| Mort | segle III Mísia |
| Activitat | |
| Ocupació | teòric musical |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
Arguments dels tractats modifica
Els arguments per als tractats foren les escales, la rítmica, la mètrica, l'expressió i els instruments. La lira, instrument musical grec, la considera adient a l'expressió viril, pel seu caràcter «greu i rude», mentre que concep la flauta com una veu «femenina». Quintilià s'ocupà també de les relacions entre la música i la naturalesa, segons una visió matemàtica dels fenòmens, que donava certs matisos pitagòrics a la seva filosofia neoplatònica.[2]
Referències modifica
- ↑ Smith, William. «Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology», 1870. Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 22 gener 2008].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1153. (ISBN|84-7291-226-4)