Arístocles de Pèrgam

Arístocles de Pèrgam (en grec Άριστοκλῆς) va ser un sofista i retòric grec que va viure en temps dels emperadors Trajà i Hadrià. Va estudiar filosofia peripatètica, però més tard va optar per la retòrica i va viatjar a Roma on era deixeble d'Herodes Àtic. Allà va prendre el nom de Tiberius Claudius Aristokles. Va ser membre del Senat romà i va arribar a ser escollit cònsol suffectus[a].[1]

Infotaula de personaArístocles de Pèrgam
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Pèrgam Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II Modifica el valor a Wikidata
Cònsol sufecte
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola peripatètica Modifica el valor a Wikidata

Després va tornar a Pèrgam i es va dedicar a l'ensenyament. Entre els anys 166 i 177, Frínic de Bitínia li va dedicar diversos llibres de la seva Praeparatio Sophistica. Arístocles va viure fins a una edat avançada i va morir al voltant de l'any 180. Va escriure també cinc llibres sobre retòrica, declamacions i epístoles.[2]

Notes modifica

  1. Normalment els magistrats romans eren elegits per un període d'un any. No obstant això, si un magistrat jubilat o mort abans del final del seu any al càrrec, tenia un "suffectus" (de sufficere, "créixer") un substitut seleccionat. En l'època de la República romana, aquesta situació era rara.

Referències modifica

  1. Inscripcions d'Olimpia 462. (Traducció al català per Pere Villalba en Google Llibres
  2. Aristocles a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 302

Bibliografia modifica

  • Simone Follet: Aristoclès de Pergame. In: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Capítol 1, CNRS, Paris 1989, ISBN 2-222-04042-6, pàgs. 384–385
  • Ewen L. Bowie: Aristokles [4]. en: "Der Neue Pauly" (DNP). Band 1, Metzler, Stuttgart 1996, ISBN 3-476-01471-1, pàgs. 1111
  • Walter de Gruyter: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt: Geschichte und Kultur Roms im Spiegel der neueren Forschung, Berlin, New York 1972 ,pàg 219, «Enllaç».