Araliàcies

Araliàcies
Araliaceae
	; heura
Planta
Tipus de fruit	baia
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Apiales
Família	Araliaceae ; Juss., 1789
Tipus taxonòmic	Aralia
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum

Les araliàcies (Araliaceae) són una família de plantes amb flors.^[1]

El gènere tipus és Aralia. Les plantes més conegudes d'aquesta família són l'heura i el ginseng. Les araliàcies inclouen 254 espècies d'arbres, arbusts, lianes i plantes herbàcies perennes. S'agrupen en dues subfamílies. Les espècies normalment desenvolupen fulles compostes pinnades o palmades i també acostumen a tenir flors menudes produïdes en grans panícules.

Als Països Catalans n'hi ha una sola espècie autòctona, l'heura (Hedera helix),^[2]^[3] si bé també se n'hi troben d'altres espècies cultivades com a ornamentals, entre elles l'Hedera colchica,^[2] la fàtsia (Fatsia japonica)^[2]^[3] i les xefleres (Schefflera actinophylla i Schefflera arboricola).^[3]

Taxonomia modifica

Aquesta família conté 44 gèneres acceptats:^[1]

Anakasia Philipson
Aralia L.
Astropanax Seem.
Astrotricha DC.
Brassaiopsis Decne. & Planch.
Cephalaralia Harms
Cheirodendron Nutt. ex Seem.
Chengiopanax C.B.Shang & J.Y.Huang
Crepinella Marchal
Cussonia Thunb.
Dendropanax Decne. & Planch.
Didymopanax Decne. & Planch.
Eleutherococcus Maxim.
Fatsia Decne. & Planch.
Gamblea C.B.Clarke

Harmsiopanax Warb.
Hedera L.
Heptapleurum Gaertn.
Heteropanax Seem.
Hydrocotyle Tourn. ex L.
Kalopanax Miq.
Macropanax Miq.
Merrilliopanax H.L.Li
Meryta J.R.Forst. & G.Forst.
Metapanax J.Wen & Frodin
Motherwellia F.Muell.
Neocussonia Hutch.
Neopanax Allan
Oplopanax (Torr. & A.Gray) Miq.
Oreopanax Decne. & Planch.

Osmoxylon Miq.
Panax L.
Plerandra A.Gray
Polyscias J.R.Forst. & G.Forst.
Pseudopanax K.Koch
Raukaua Seem.
Schefflera J.R.Forst. & G.Forst.
Sciodaphyllum P.Browne
Seemannaralia R.Vig.
Sinopanax H.L.Li
Tetrapanax (K.Koch) K.Koch
Trachymene Rudge
Trevesia Vis.
Woodburnia Prain

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 «Araliaceae» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 7 maig 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Araliaceae». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.

Bibliografia modifica

Chandler, G.T. and G. M. Plunkett. Evolution in Apiales: nuclear and chloroplast markers together in (almost) perfect harmony. Botanical Journal of the Linnean Society 2004. 144: 123-147 (resum Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine.).
Frodin, D. G. and R. Govaerts. 2004. World Checklist and Bibliography of Araliaceae. Kew Publishing.
Plunkett, G.M., Soltis, D.E. i Soltis, P.S. Clarification of the relationship between Apiaceae and Araliaceae based on MATK and RBCL sequence data Arxivat 2008-07-06 a Wayback Machine.. American Journal of Botany 1997. 84: 565-580 PDF

Vegeu també modifica

Cussonia spicata

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araliàcies

Araliaceae Resource Center

[kew-1] 1,0 ^1,1 «Araliaceae» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 7 maig 2022].

[bolòs-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.

[herbari-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Araliaceae». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.

[1]

[2]

[3]

Araliaceae
heura
Planta
Tipus de fruit	baia

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Apiales
Família	Araliaceae Juss., 1789

Tipus taxonòmic	Aralia

Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum