Pany català
Un pany d'arma és una platina feta de diferents peces que, incorporada a una arma de foc mitjançant un mecanisme, permet encendre la pólvora de l'oïda del canó, fet que causa l'explosió de la càrrega i la consegüent expulsió del projectil a gran velocitat. El terme pany català es pot referir com a mínim a tres tipus de panys fabricats i dissenyats a Catalunya des del segle xiv al segle xix.[note 1]
Pany català de metxa modifica
Respecte al disseny i fabricació, si no català, almenys de la Corona d'Aragó, el 1380 hi havia panys primitius catalans.[1] El Gran Capità, en tornar de les guerres d'Itàlia li va encarregar a un armer de la Corona d'Aragó que li modifiqués els arcabussos per ell fabricats de manera que es poguessin carregar per la culata per aconseguir una càrrega més ràpida, i aquest li va lliurar un prototip, reconstruït per Zuloaga el 1880.[2]
Hi ha un gravat al "llibre de passanteria del gremi de platers de Barcelona"" de 1641 en què apareix un soldat de la Guerra dels Segadors amb un arcabús amb pany de metxa.[3]
Pany català de roda modifica
Conservat a la Real Armeria de Madrid amb el codi K-7, hi ha un arcabús de 1546 amb pany català de roda, amb un punxó amb les armes de Montserrat, que n'evidencia la manufactura catalana i també el disseny, ja que segons James D. Lavin té solucions mecàniques innovadores i úniques.[3]
Pany de miquelet de sílex modifica
El pany de miquelet és un mecanisme per disparar armes de foc, emprant una pedra de sílex o pedra foguera posada al cap d'una peça anomenada ca que percuteix prop del fogó, activat per un gallet o clau. La ignició es provoca en el fogó o cassoleta, una petita cavitat que es carrega de pólvora fina protegida per un cobertor. Aquest mecanisme va substituir al pany de metxa o més exactament al pany de roda, del qual en va agafar la pedra foguera. De fet va ser la resposta a la petició de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic després de la campanya de Tunis, en què el vent i la pluja impedien disparar els arcabussos en obrir la cassoleta per disparar (tant de metxa com de roda).[4] Va acabar agafant el nom de pany de pedrenyal[5]
Pany de miquelet a percussió modifica
El pany de miquelet a percussió és un mecanisme per disparar armes de foc que fa colpir una peça anomenada martell o ca, activada per un gallet o clau, sobre un pistó de fulminat de mercuri que en esclatar provoca la ignició de la pólvora. Aquest mecanisme va substituir el pany de sílex a la fi del segle xviii.[6]
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap. de Cort XXIIII de las Corts per la S. C. y reyal maiestat del rey don Philip nostre senyor celebradas en la villa de Montso any MDLXXXV: volum primer. en casa de Hubert Gotart, 1588, p. 497– [Consulta: 27 juny 2011].
Referències modifica
- ↑ Casariego, 1982: p.81
- ↑ Casariego, 1982: p.97
- ↑ 3,0 3,1 Lavin, James D. A History of Spanish Firearms. London: Herbert Jenkins, 1965
- ↑ Antonio Blanco Sánchez. La lengua española en la historia de California. Cultura Hispánica, 1971 [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ Jaume Codina. Bàndols i bandolers al Baix Llobregat (1580-1630). L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 76–. ISBN 978-84-7826-442-1 [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ Ramón de Salas. Prontuario de artillería para el servicio de campaña, por orden alfabético de materias. en la oficina de E. Aguado, 1833, p. 34– [Consulta: 23 febrer 2011].
Bibliografia modifica
- Casariego, Jesús Evaristo. Tratado histórico de las armas (en castellà). Labor, 1982. ISBN 9788433593139.