Arcadi Balaguer i Costa

(S'ha redirigit des de: Arcadi Balaguer)

Arcadi De Balaguer i Costa conegut com a Arcadi De Balaguer o Arcadi Balaguer (Barcelona, 8 de març de 1886[1]Sant Andreu de Llavaneres, 1973) fou un industrial i dirigent esportiu vinculat al futbol i la caça.[2] Fou president del Futbol Club Barcelona entre 1925 i 1929.

Infotaula de personaArcadi Balaguer i Costa
Biografia
Naixement8 març 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
President FC Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de Melcior Balaguer i Bruguera i Concepció Costa i Vila naturals de Barcelona, que va ser una de les majors propietàries de Castelldefels a finals del segle XIX, i la persona que va cedir els terrenys per a la construcció del seu actual cementiri i l'església de Santa Maria el 1909, finançada pel banquer català Manuel Girona i Agrafel. Arcadi Balaguer i Costa probablement va néixer a Castelldefels o va viure-hi molts anys.[3]

Industrial aristòcrata –era baró d'Ovilvar –, monàrquic i amic personal de Primo de Rivera i del rei Alfons XIII, va ocupar la presidència del Futbol Club Barcelona des del 17 de desembre de 1925 fins al 23 de març de 1929, càrrec al qual va accedir per la seva amistat personal amb Miguel Primo de Rivera Orbaneja i amb el rei Alfons XIII d'Espanya. Durant el seu mandat, el club va superar una greu crisi interna, després de la dimissió forçada de Joan-Max Gamper Haessig (que es va suïcidar a Suïssa un any després). Accedí a la presidència del Futbol Club Barcelona, des del 17 de desembre de 1925 fins al 23 de març de 1929, pocs dies abans que acabés el tancament governatiu arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l'himne espanyol–. Les seves gestions serviren per rebaixar la sanció al club. La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925.

Protagonitzà bona part de la denominada Edat d'Or del club. Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya (1926, 1927, 1928), dos d'Espanya (1926 i 1928) i la primera edició de la lliga espanyola (1929).[4] Va ser nomenat Baró d'Ovilvar el 27 de gener de 1930, títol que ara porta la seva néta Angeles De Balaguer Sánchez-Arjona des del 3 de juliol de 2001, a la mort del seu pare José María De Balaguer de Pallejà (refusat pel seu nét Jorge De Balaguer i De Nadal).[5] En el món de la caça fou el primer president de la Tercera Federació Regional de Caça, antecedent de la Federació Catalana de Caça, creada a finals de l'any 1940 que englobava les quatre províncies catalanes. Ocupà el càrrec fins al 1953. També fou president del Reial Club de Polo.[6]

Seguint amb la tradició familiar, en la dècada dels anys 20, Arcadi De Balaguer i Costa va donar dues parcel·les del costat de l'església parroquial per a la construcció d'un nou ajuntament i d'un grup escolar al carrer que ara porta el seu nom, que el 2006 es va traslladar a un altre barri de la ciutat, passant l'antic centre escolar a ser al seu actual de l'escola Josep Guinovart. També va donar a l'Ajuntament la masia de Can Ballester o Can Gomar, que des de l'any 1975 allotja al Casal de Cultura de la ciutat. A principis de la Segona República Espanyola, el consistori li va demanar permís per construir una font pública i poc després, en agraïment, l'Ajuntament li va recompensar amb el títol de fill predilecte, sent un dels pocs dels quals es té constància que se'ls ha atorgat aquest títol.

El juliol del 1939, va participar amb la seva dona i filla a la festa italiana de l'"alliberament" de Barcelona.[7] L'octubre de 1939, és nomenat membre del Comitè Olímpic Espanyol (COE-CND) per la federació de caça [8]

Se sap que gràcies a les seves influències polítiques va aconseguir que l'electricitat i amb ella l'enllumenat públic arribessin a Castelldefels.

HomenatgesModifica

Molt vinculat amb la ciutat de Castelldefels, un dels carrers de la ciutat porta el seu nom.

Notes i referènciesModifica

  1. «Naixements.1886.Registre núm.1299.Jutjat "San Pedro".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 08-03-1886. [Consulta: 12 gener 2020].
  2. Arcadi Balaguer Costa. Santacana i Torres, Carles (dir.). Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012-2014. ISBN 9788441221062. 
  3. J. Navarro i A. López Borgoñoz, Butlletí Municipal El Castell, pàg. 2
  4. fcbarcelona.cat, Arcadi Balaguer i Costa
  5. (castellà) BOE 31 de juliol de 2001
  6. Gallén Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. [Barcelona]: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, 2013. 
  7. «Vida sociable. La mejor fiesta». La Vanguardia Española, 02-07-1939, pàg. 3.
  8. «Comité Olímpico Español». La Vanguardia española, 17-10 -1939, pàg. 7.


Precedit per:
Joan Coma Sararols
(president interí)
President del FC Barcelona
 

17 de desembre de 192523 de març de 1929
Succeït per:
Tomàs Rosés i Ibbotson