Archie Alexander
Archie Alexander (Ottumwa, 14 de maig de 1888 - Des Moines, 4 de gener de 1958) va ser un enginyer estatunidenc, amb força èxit la primera meitat del segle XX malgrat ser negre.
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Archibald Alphonso Alexander 14 maig 1888 Ottumwa (Iowa) | ||||||||||||||||
| Mort | 4 gener 1958 (69 anys) Des Moines (Iowa) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||||||||||||||||
| Formació | Universitat d'Iowa - enginyeria (1908–1912) Highland Park College (–1908) Universitat de Londres Universitat d'Iowa - enginyeria civil (–1925) | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica Nebraska Alabama Minnesota Iowa Washington DC | ||||||||||||||||
| Ocupació | enginyer civil, polític, enginyer, arquitecte | ||||||||||||||||
| Ocupador | Marsh Engineering Company (1912–1917) | ||||||||||||||||
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units | ||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Obra | |||||||||||||||||
Obres destacables | |||||||||||||||||
| Localització dels arxius | |||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Cònjuge | Audra A. Linzy | ||||||||||||||||
| Pares | Price Alexander i Mary Hamilton | ||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||
Vida i Obra
modificaAlexander va néixer en una família negra en una vila humil en la que els negres eren una absoluta minoria (menys de 500 sobre 14.000 habitants).[1] Malgrat els seus orígens, va aconseguir superar tots els obstacles per arribar a ser una persona important. El 1899, la família es va traslladar a Des Moines, on va fer els estudis secundaris. El 1908 va començar els estudis universitaris a la universitat d'Iowa (a Iowa City, a uns 200 km. de la família), en la qual, no solament es va graduar com enginyer el 1912, sinó que, a més, va ser un dels jugadors claus del equip de futbol universitari.[2]
Tal com li havien pronosticat alguns dels seus professors, no li va ser fàcil trobar feina d'enginyer, per això es va incorporar a Marsh Engineering Company per adquirir experiència. Aquesta enginyeria construïa bona part dels ponts i carreteres del Mig-Oest i ràpidament es va especialitzar en ponts.[3] El 1914, va fundar la seva propia firma d'enginyeria, A.A. Alexander Inc., però només aconseguia petits treballs. Tres anys més tard, es va incorporar a la firma l'enginyer blanc George F. Higbee (també procedent de Marsh): van canviar el nom pel de Alexander and Higbee (A&H) i van començar a fer treballs de certa importància.
El 1921 es va prendre un any sabàtic per estudiar a Londres i el 1926 es va graduar en enginyeria civil a Iowa. Malauradament el seu soci, Higbee, va morir tràgicament en un accident laboral el 1925 i va haver de continuar portant l'empresa ell sol. L'any 1927 va rebre el seu primer encàrrec d'importància: la central de calefacció i energia de la universitat d'Iowa juntament amb un túnel sota el riu per connectar els dos campus.[4]
El 1929 es va tornar a associar amb un antic col·lega d'estudis i de futbol, Maurice A. Repass. Aquest mateix any, rebien el contracte per construir la planta de tractament d'aigües residuals de Grand Rapids (Michigan).[5] El 1930 ja s'havia convertit en una enginyeria important amb oficines a Des Moines i Washington DC. El 1949, la revista Ebony qualificava la seva enginyeria com el negoci interracial més exitós de tota la nació.[6]
Entre els projectes més importants que van realitzar es compten:[7]
- el Pont Kutz Memorial] a la Conca Tidal de Washington DC (1943)[8]
- el pas elevat de la Whitehurst Freeway també a Washington DC (1941)
- la planta d'energia de Columbus (Nebraska) (1933)
- l'aeroport de Tuskegee (Alabama)
- un complex d'habitatges a Anacostia, Washington DC
Alexander també va ser políticament molt actiu, tan com a membre de l'NAACP o de Kappa Alpha Psi, com del Partit Republicà. El seu esforç en la promoció de la candidatura d'Eisenhower a la presidència, va fer que aquest el nomenés governador de les Illes Verges Nord-americanes (1954-1955), càrrec que va haver d'abandonar als setze mesos per la seva manca d'habilitat o per la incomprensió del governats.[9]
Després d'aquest episodi, va retornar a Des Moines, on va morir d'un atac de cor el 1958. En morir la seva esposa el 1975, la Universitat d'Iowa, la Universitat de Howard i la Universitat de Tuskegee (tres universitats bàsicament de negres en aquell temps) van rebre una substanciosa donació per instituir unes beques per alumnes negres.[10]
Referències
modifica- ↑ Weingardt, 2009, p. 208.
- ↑ Holland, 2007, p. 43.
- ↑ Wynes, 1985, p. 79.
- ↑ Wharton, 1992, p. 88.
- ↑ Smith, 2018, p. 30.
- ↑ Wynes, 1985, p. 80.
- ↑ Weingardt, 2009, p. 210.
- ↑ Smith, 2018, p. 31.
- ↑ Wynes, 1985, p. 83-84.
- ↑ Weingardt, 2009, p. 211.
Bibliografia
modifica- Holland, Jesse J. Black Men Built the Capitol: Discovering African-American History in and around Washington DC (en anglès). Rowman & Littlefield, 2007. ISBN 978-0-7627-4536-4.
- Smith, Jessie Carney. «Alexander, Archie Alphonso (1888-1958)». A: Jessie Carney Smith (ed.). Encyclopedia of African American Business (en anglès). Greenwood, 2018, p. 29-32. ISBN 9781440450295.
- Weingardt, Richard G. «Archibald Alphonso Alexander» (en anglès). Leadership and Management in Engineering, Vol. 9, Num. 4, 2009, pàg. 207-211. DOI: 10.1061/(ASCE)LM.1943-5630.0000029. ISSN: 1943-5630.
- Wharton, David E. A Struggle Worthy of Note: The Engineering and Technological Education of Black Americans (en anglès). Greenwood Press, 1992, p. 86 i ss. ISBN 9780313282072.
- Wynes, Charles E. «Alexander the Great,' Bridge Builder» (en anglès). The Palimpsest, Vol. 66, Num. 3, 1985, pàg. 78-86. ISSN: 2638-4086.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Archie Alexander |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Archie Alexander» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Longden, Tom. «Archie Alexander». Des Moines Register. [Consulta: 5 agost 2020].[Enllaç no actiu] (anglès)
- Sobers-Outlaw, Gill. «ARCHIE ALPHONSO ALEXANDER (1888-1958)». BlackPast, 2014. [Consulta: 5 agost 2020]. (anglès)
- «Archibald A. Alexander». College of Engineering - Iowa University, 2010. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2020. [Consulta: 5 agost 2020]. (anglès)