Ardecha

departament de França
(S'ha redirigit des de: Ardèche)

L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.

Infotaula de geografia políticaArdecha
France Ardeche Thueyts 05.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimRiu Ardecha Modifica el valor a Wikidata
Localització
Ardèche departement locator map.svg Modifica el valor a Wikidata
 44° 40′ N, 4° 25′ E / 44.67°N,4.42°E / 44.67; 4.42
EstatFrança
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata

CapitalPrivàs Modifica el valor a Wikidata
Població
Total325.712 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat58,91 hab/km²
Geografia
Superfície5.529 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Mézenc (en) Tradueix (1.753 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació4 març 1790
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-07 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR712 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE07 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webardeche.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cgardeche Twitter: Ardeche_07 LinkedIn: departement-de-l-ardeche Modifica els identificadors a Wikidata

GeografiaModifica

Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira

HistoriaModifica

El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.

De 1960 a 2015 l'Ardecha fou un departament de la regió de Roine-Alps.

AdministracióModifica

Un prefecte nomenat per el govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.

El departament és dividit en 3 districtes, 17 cantons, 17 estructures intercomunals i 339 comunes.

Cultura i patrimoniModifica

Llengua localModifica

El departament és lingüísticament occità :

Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.

La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :

  • chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
  • un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal *bulga, sac de cuir).

L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.

Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica