Ardecha

departament de França
(S'ha redirigit des de: Ardèche)


L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArdecha
Imatge
Tipusdepartament de França Modifica el valor a Wikidata

EpònimRiu Ardecha Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 40′ N, 4° 25′ E / 44.67°N,4.42°E / 44.67; 4.42
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata
CapitalPrivàs Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població331.415 (2021) Modifica el valor a Wikidata (59,94 hab./km²)
Geografia
Superfície5.529 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Mézenc (1.753 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataLaurent Ughetto (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-07 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR712 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE07 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webardeche.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: cgardeche X: Ardeche_07 Instagram: departement.ardeche LinkedIn: departement-de-l-ardeche Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira

Història

modifica

El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.

De 1960 a 2015 l'Ardecha fou un departament de la regió de Roine-Alps.

Administració

modifica

Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.

El departament és dividit en 3 districtes, 17 cantons, 17 estructures intercomunals i 339 comunes.

Cultura i patrimoni

modifica

Llengua local

modifica

El departament és lingüísticament occità:

Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.

La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :

  • chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
  • un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal * bulga, sac de cuir).

L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.

Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica