Arenas (Màlaga)

municipi de la província de Màlaga (Espanya)

Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. Limita al sud amb Algarrobo, a l'est amb Sayalonga, al nord amb Canillas de Albaida, Salares, Sedella i Canillas de Aceituno, al nord-oest amb La Viñuela i a l'oest amb Vélez-Málaga

Plantilla:Infotaula geografia políticaArenas
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 48′ 55″ N, 4° 02′ 39″ O / 36.8154°N,4.0442°O / 36.8154; -4.0442
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia de Màlaga Modifica el valor a Wikidata
CapitalArenas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.264 (2023) Modifica el valor a Wikidata (48,06 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície26,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud500 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataBasilia Pareja Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal29717 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE29019 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Des del punt de vista històric, el poble actual va tenir la seva fundació en l'època medieval, és a dir, en l'època de l'Àndalus. En l'emirat de Gharnata, Arenas era una alqueria del districte o ta'a de Bentomiz, fortalesa que actualment es troba dintre del terme municipal d'Arenas. A l'abril de 1487 es va produir la conquesta castellana de tota la comarca de l'Axarquía, ocupant-se la fortalesa de Bentomiz juntament amb tots els pobles del seu districte, inclosos Arenas, Daimalos i Çuheyla, antiga localitat que es trobava prop de Bentomiz i que es va despoblar després de la revolta morisca.[1]

En el segle xvi la zona es va veure sacsejada per la revolta de la població morisca. Després de la derrota d'aquests, la població arenusca va ser expulsada gairebé completament i va ser conduïda fonamentalment a la localitat de Segura de León (província de Badajoz), repoblant-se Arenas amb famílies que van venir d'altres punts de la Península, fonamentalment de dos pobles de Jaén: Santiago de Calatrava i La Higuera de Calatrava. A partir d'aquest moment es va desenvolupar la cultura cristiana en la localitat, dedicant-se els seus habitants fonamentalment a les tasques agràries, ocupació que va marcar la vida de la localitat fins a l'actualitat.[2]

Referències modifica

  1. (castellà) rancisco Javier Simonet, Lisân al-Dîn Muḥammad ibn 'Abd Allah Ibn al-Khaṭîb, Descripsión del reino de Granada bajo la dominación de los Naseritas, p.222
  2. (castellà) Mariano Seoánez Calvo, Manual de contaminación marina y restauración del litoral, p.411