Argenç
Argenç era una antiga mesura de pes catalana que en termes generals equivalia a una setzena part d'una unça, i com que 12 unces juntes feien 1 lliura la relació era 1 lliura = 192 argenços.[1][2] Al seu torn l'argenç es dividia en trenta-sis grans.[1] De totes maneres variava segons la matèria de la qual es tractés:
| Tipus | unitat de massa  |
|---|---|
| Unitat de | massa |
Altres casos modifica
Les equivalències canviaven quan hom es referia a l'or. Llavors indicava la divisió ponderada de la lliura: Una lliura d'or equivalia a dotze unces, i aleshores cada unça eren catorze argenços, fent que la relació fos d'1 lliura = 168 argenços.[1] (Tot i que amb el sistema carolingi dels sous una lliura equivalia a 20 sous i aleshores cada sou eren 8 argenços)[1]
Cal tenir en compte que al Pallars, l'Urgell i la Ribagorça si es parlava de plata el terme argenç era sinònim del diner, però només entre el segle ix i XI; i també en aquesta àrea i temps s'anomenava argençada al valor d'un argenç pagat en espècies en comptes de en monedes.[1] En altres contextos també podia voler dir simplement "peça de plata".[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 58; entrada: "argenç"
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 620; entrada: "lliura"
Bibliografia modifica
- Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990