Argenteuil (Monet)

quadre de Claude Monet

Argenteuil és un oli sobre tela de 56 × 67 cm pintat per Claude Monet l'any 1875 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaArgenteuil
Claude Monet IMG 2101.JPG
modifica
Tipusquadre modifica
CreadorClaude Monet
Creació1875 modifica
Materialpintura a l'oli
llenç (superficie de pintura) modifica
Dimensions56 (alçària) × 67 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) modifica
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-106 modifica
CatàlegMonet: Catalogue Raisonné (en) Tradueix:(370) modifica

Context històric i artísticModifica

Al desembre del 1871, Monet es va mudar a Argenteuil amb la seua família. Aquesta ciutat al nord-oest de París havia esdevingut un dels llocs favorits per als afeccionats a la navegació[2] i Monet pintà cap al 1875 si més no cinc vistes de la dàrsena d'Argenteuil. Dos quadres de la sèrie, entre ells aquest, presenten un enquadrament gairebé idèntic i porten, al catàleg raonat de Wildenstein, el mateix títol, Les barques vermelles, Argenteuil.[3]

Aquest quadre ingressa a la col·lecció Walter-Guillaume cap al 1955 i constitueix una de les adquisicions més tardanes de Domenica Walter. Havia estat propietat del pintor Romaine Brooks, figura prou coneguda al París literari i artístic del període d'entreguerres.[1]

DescripcióModifica

En la present versió, la intensitat del color vermelló rovellat de les barques, al centre de la composició, contrasta amb el blau complementari de l'aigua i del cel, i amb el verd de les herbes o les algues que suren damunt de l'aigua del riu Sena, mentre que les nombroses línies verticals dels pals de les barques marquen un ritme sobre la superfície de la tela i estructuren la composició.[1] El conjunt es veu reforçat per les esquitxades blanques de les veles i el blau marí dels bucs de l'esquerra.[2]

L'autèntic tema de la pintura no és altre, però, que l'estremiment difús de la llum dins de l'aire i damunt de l'aigua. Monet capta amb lluminositat i delicadesa l'efecte fugisser del cel a cabassets i el miralleig de la superfície de l'aigua, mitjançant la juxtaposició de petits tocs vibrants de color pur.[1] Aquestes pinzellades trencades són típiques de l'impressionisme en el seu apogeu. La perspectiva tradicional no és estrictament observada, ja que les línies de perspectiva semblen divergir cap a la dreta i l'esquerra dels vaixells.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 64-65.
  2. 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
  3. Daniel Wildenstein, Monet. Catalogue raisonné/Werkverzeichnis, vol. 2, Colònia, Taschen/Wildenstein Institute, 1996, núm. 369 i 370, pàgines 152-153.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argenteuil