Aristides Quintilià
Aristides Quintilià (grec antic: Ἀριστείδης Κοϊντιλιανός, llatí: Aristides Quintilianus) fou un músic grec autor d'un tractat en tres volums sobre música. Va viure probablement al segle i aC o després, car en la seva obra esmenta Ciceró. El seu tractat és el més valuós dels antics tractats de música: el primer llibre tracta de l'harmonia i el ritme; el segon dels efectes morals i l'educació musical; i el tercer de les proporcions numèriques dels intervals musicals. A la seva obra només esmenta un músic: Aristoxen.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (grc) Ἀριστείδης Κοϊντιλιανός  segle II Mísia (Turquia) |
| Mort | segle III Mísia (Turquia) |
| Residència | Antiga Esmirna |
| Activitat | |
| Ocupació | teòric musical |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
Arguments dels tractats
modificaEls arguments per als tractats foren les escales, la rítmica, la mètrica, l'expressió i els instruments. La lira, instrument musical grec, la considera adient a l'expressió viril, pel seu caràcter «greu i rude», mentre que concep la flauta com una veu «femenina». Quintilià s'ocupà també de les relacions entre la música i la naturalesa, segons una visió matemàtica dels fenòmens, que donava certs matisos pitagòrics a la seva filosofia neoplatònica.[2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William. «Aristeides». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 297.
- ↑ Gran Enciclopedia de la Música Clásica. Vol. III. SARPE, p. 1153.