Arnau de Mont-rodon

bisbe catòlic de Girona
(S'ha redirigit des de: Arnau de Montrodon)

Arnau de Mont-rodon (Taradell, c. 1285 - Girona, 21 de novembre de 1348) fou bisbe de Girona. Pertanyent a la noble família de Mont-rodon, radicada a Vic, era canonge de la Catedral de Girona quan fou escollit bisbe (vers el 1335). Assistí al Concili Provincial Tarraconense, celebrat entre 1338 i 1339, sent arquebisbe Arnau Sescomes. Compongué i resolgué el 15 de maig de 1342, una sèrie de plets que hi hagué en temps del rei d'Aragó Pere el Cerimoniós, entre les jurisdiccions reials i eclesiàstiques, sobre els usatges de Pau i Treva. Fundà i dotà la capella dels Quatre Sants Màrtirs de Girona, a la Catedral, dedicada als sants empordanesos Germà, Just, Paulí i Sici, i manà posar una escultura representant a Carles el Gran al mig del retaule, amb un rètol amb la inscripció S. Carolus Magnus i manà d'acord amb els canonges del capítol, que es resés a aquell empedrador com si fos un sant canonitzat, cosa que es feu durant molts anys per la conquesta de Girona, feta segons la tradició per aquell monarca. Així mateix dotà i fundà alguns monestirs de l'orde de Sant Benet. A la seva mort fou sepultat en la Capella dels Quatre Sants Màrtirs en un sepulcre de marbre.

Infotaula de personaArnau de Mont-rodon
Biografia
Naixementc. 1285 Modifica el valor a Wikidata
Taradell Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1348 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Girona
desembre 1335 – 1348
← Gilabert de CruïllesBerenguer de Cruïlles →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

El sepulcre de Sant Daniel també va ser fet per ordre del bisbe Arnau, entre finals de 1345 i principis de 1346, sent abadessa Elisenda d'Alguer i l'obra va ser realitzada pel mestre Aloi de Montbrai, escultor cotitzat per ja haver acomplert encàrrecs reials del rei Pere III el Cerimoniós.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Editorial Base Col·lecció Base Històrica, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 67 a 70, llibre de Maria Carme Roca i Costa (ISBN 978-84-16166-22-0)

Bibliografia modifica