Arnau de Santmartí
Arnau Mir (? - aprox. 1100) més conegut com a Arnau de Santmartí, fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit,Eramprunyà i Montbui.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ? desconegut |
| Mort | aprox 1100 ? |
| Senyor del Castell de Santmartí | |
| Família | |
| Cònjuge | Jordana |
| Fills | Jordà de Santmartí Umbert de Santmartí |
| Pares | Mir Geribert i Guisla de Besora |
| Germans | Bernat, Geribert, Gombau, Ramon I de Ribes |
Biografia modifica
Membre de la família vescomtal de Barcelona, fill de Mir Geribert i de Guisla de Besora, filla de Gombau de Besora.[1]
Va prendre part en la revolta del seu pare contra el comte Ramon Berenguer I.[1] L'any 1060 amb la mort en combat del seu pare i el seu germà gran Bernat, i havent mort ja la resta de germans més grans que ell, va heredar la major part dels dominis paterns i materns, menys el castell de Ribes que passarà al seu germà petit Ramon Mir de Santmartí.[2]
Amb totes aquestes possessions es convertí en un dels magnats del regnat de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges[1] (1068?) i després fou un dels primers barons que s’aixecaren contra Berenguer Ramon II inculpant-lo de l’assassinat del seu germà. Fins al 1089 Arnau no tornà a l’obediència del Fratricida. El succeí el seu fill Jordà de Santmartí.[1] Arnau féu construir l’església de Sant Martí de Sarroca.
Núpcies i descendents modifica
Es casa amb Jordana[3] amb qui tingué dos fills:
- Jordà de Santmartí, successor seu.
- Umbert de Santmartí
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «enciclopedia catalana». Gran enciclopedia catalana. [Consulta: 28 agost 2023].
- ↑ «enciclopedia catalana». Gran enciclopedia catalana. [Consulta: 28 agost 2023].
- ↑ «Arnau Mir I de Santmartí». [Consulta: 28 agost 2023].