Aromateràpia

L'aromateràpia és una forma de medicina alternativa que fa servir material volàtil de plantes conegut com a olis essencials —i altres compostos aromàtics— amb el propòsit d'alterar la ment de les persones, el seu estat d'ànim, les seves funcions cognitives o la seva salut.

Un difusor i una ampolla d'oli essencial.

Alguns olis essencials com els de la planta Melaleuca alternifolia (Arbre del te)[1] tenen propietats antimicrobianes demostrades i se n’ha proposat l’ús intern per al tractament de malalties infeccioses; però les proves de l'eficàcia de l'aromateràpia en condicions mèdiques romanen pobres amb pocs estudis rigorosos científics sobre el tema.[2] Tanmateix, hi ha algunes proves sobre el potencial terapèutic dels olis essencials.[3]

HistòriaModifica

L'aromateràpia es va iniciar a l'antiguitat amb olis aromàtics obtinguts per infusió de plantes assecades en oli i després escalfant-les i filtrant-les. Molts d'aquests olis els descriu Dioscòrides Pedaci, juntament amb les creences de la seva època sobre la seva activitat guaridora.[4] Els olis essencials obtinguts per destil·lació es fan servir com a medicines des del segle XI,[5] amb Avicenna.[6]

Cap al 1937, es va encunyar el terme d'aromateràpia. El cirurgià francès Jean Valnet va utilitzar olis essencials com a antisèptic en les ferides dels soldats de la Segona Guerra Mundial.[7]

Sistemes d'aplicacióModifica

Entre les maneres d'aplicar l'aromateràpia s'inclou:

  • Difusió aèria: per fragància ambiental o desinfecció aèria.
  • Inhalació directa: per desinfecció respiratòria, descongestió, expectoració i també efectes psicològics.
  • Aplicació tòpica: per massatge general, banys de sals, compreses, cura terapèutica de la pell.

MaterialsModifica

Alguns dels materials que es fan servir són:

  • Olis essencials: olis fragants extrets de plantes especialment per destil·lació —per exemple el d'eucaliptus— o per expressió. Tanmateix, sota aquest terme també es poden incloure els olis essencials extrets amb solvents.
  • Absoluts: olis fragants extrets principalment de flors amb solvents o extracció de fluid supercrítica; el terme inclou fer servir l'etanol per extreure olis de mantegues o pomades.
  • Fitonicides: diversos compostos de plantes que es pensa que maten microbis; molts són del gènere de la ceba i l'all ("Allium").
  • Destil·lats d'herbes o hidrosols: per exemple l'aigua de roses.
  • Infusions: per exemple la infusió de camamilla.
  • Olis de càrrega: típicament basats en triglicèrids, que dilueixen els olis essencials per a ser usats sobre la pell; per exemple l'oli d'ametlla dolça.
  • Herbes crues vaporitzades: típicament plantes amb alt contingut d'oli en inhalació directa.

TeoriaModifica

L'aromateràpia vol ser un tractament preventiu, pels efectes farmacològics directes dels olis essencials.[8] L'eficàcia de l'aromateràpia no està provada, però sembla que podria millorar el sistema immunològic.[9][10]

Ús popularModifica

  • L'oli essencial de llimona es considera antiestrès/antidepressiu aplicat en vaporització, segons un estudi al Japó sobre ratolins de laboratori.[11] Segons un estudi de la Universitat d'Ohio, l'aroma de llimona faria aixecar l'ànim i relaxa.[12]
  • L'oli essencial de la farigola —altrament dit de timó— tindria propietats antimicrobianes.[13]

ReferènciesModifica

  1. Carson CF, Hammer KA, Riley TV «Melaleuca alternifolia (Tea Tree) oil: a review of antimicrobial and other medicinal properties». Clinical Microbiology Reviews, 19, 1, January 2006, pàg. 50–62. DOI: 10.1128/CMR.19.1.50-62.2006. PMC: 1360273. PMID: 16418522.
  2. van der Watt G, Janca A «Aromatherapy in nursing and mental health care». Contemporary Nurse, 30, 1, August 2008, pàg. 69–75. DOI: 10.5555/conu.673.30.1.69. PMID: 19072192.
  3. Edris AE «Pharmaceutical and therapeutic potentials of essential oils and their individual volatile constituents: a review». Phytotherapy Research, 21, 4, April 2007, pàg. 308–23. DOI: 10.1002/ptr.2072. PMID: 17199238.
  4. Gunther, R.T. (ed.) (1959). The Greek Herbal of Dioscorides (translated by John Goodyer in 1655). New York: Hafner Publishing. OCLC 3570794
  5. Forbes R.J. (1970). A short history of the art of distillation. Leiden: E.J. Brill. OCLC 2559231
  6. Ericksen, Marlene. Healing With Aromatherapy. New York: McGraw-Hill, 2000, p. 9. ISBN 0-658-00382-8. 
  7. Valnet, J., & Tisserand, R. (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
  8. Prabuseenivasan S, Jayakumar M, Ignacimuthu S «In vitro antibacterial activity of some plant essential oils». BMC Complementary and Alternative Medicine, 6, 2006, pàg. 39. DOI: 10.1186/1472-6882-6-39. PMC: 1693916. PMID: 17134518.
  9. Kim HJ «[Effect of aromatherapy massage on abdominal fat and body image in post-menopausal women]» (en korean). Taehan Kanho Hakhoe Chi, 37, 4, June 2007, pàg. 603–12. PMID: 17615482.
  10. Rho KH, Han SH, Kim KS, Lee MS «Effects of aromatherapy massage on anxiety and self-esteem in korean elderly women: a pilot study». The International Journal of Neuroscience, 116, 12, December 2006, pàg. 1447–55. DOI: 10.1080/00207450500514268. PMID: 17145679.
  11. «Lemon oil vapor causes an anti-stress effect via modulating the 5-HT and DA activities in mice.». PubMed.gov, 15-06-2006. [Consulta: 26 abril 2007].
  12. Ohio State University Research, March 3, 2008 Study is published in the March 2008 issue of the journal Psychoneuroendocrinology
  13. Antimicrobial and antiplasmid activities of essential oils.

BibliografiaModifica

  • Burke, L., & Chambers, P. (1995). The very essence: A guide to aromatherapy. Silver Link. OCLC 60274302.
  • Lis-Balchin, Maria (2006). Aromatherapy science: A guide for healthcare professionals. London: Pharmaceutical Press. ISBN 0-85369-578-4.
  • Schnaubelt, Kurt (1998). Advanced aromatherapy: The science of essential oil therapy. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-743-7.
  • Schnaubelt, Kurt (1999). Medical aromatherapy: Healing with essential oils. Berkeley, CA: Frog. ISBN 1-883319-69-2.
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9.
  • National Research Council. Food Chemicals Codex. Washington D.C.: National Academy Press, 2003. ISBN 0309088666. 
  • Wanjek, Christopher (2003). Bad medicine: Misconceptions and misuses revealed, from distance healing to vitamin O. New York: J. Wiley. ISBN 0-471-43499-X.
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1982). The practice of aromatherapy. Saffron Walden: Daniel. ISBN 0-85207-143-4.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aromateràpia
Criticism