Arquelau de Judea
Arquelau de Judea (Archelaus, Arkhélaos Ἀρχέλαος) fou fill d'Herodes el Gran i de Malthace una dona samaritana. Herodes va pensar a fer-lo hereu però Antípater, el fill gran d'Herodes, va aconseguir que fos desheretat; més tard les maquinacions d'Antípater foren descobertes, i Arquelau fou restablert en els seus drets hereditaris i a la mort del pare (4 aC) fou saludat com a rei per l'exèrcit. Arquelau va renunciar al títol fins que no li fos donat per August.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 aC |
| Mort | 18 dC (39/40 anys) |
| Etnarca de Judea, Samaria i Idumea | |
| Família | |
| Família | Herodians |
| Cònjuge | Mariamne III Glafira |
| Pares | Herodes el Gran |
| Germans | Salomé, Olympias, Herodes Filip I, Herodes Antipas, Antípater (fill d'Herodes) i Alexandre, fill d'Herodes |
Va esclatar una revolta que Arquelau va reprimir en sang i després va anar a Roma per obtenir la confirmació del títol, però allí se li va oposar Herodes Antipes i Salomé (la germana d'Herodes el gran) així com, naturalment, Antípater, que van presentar ambaixadors vinguts de Judea per explicar la crueltat d'Arquelau i demanaren l'annexió del regne a la província de Síria. August tot i així va ratificar l'elecció del pare, però va repartir el regne: Judea, Samaria i Idumea foren entregades a Arquelau amb el títol d'etnarca i la promesa d'un regne.
Va tornar a Judea i va desafiar la llei jueva casant-se amb Glafira, filla d'Arquelau de Capadòcia, vídua del seu germà Alexandre de Judea, de qui ella tenia fills vius. Sigui per aquesta ofensa o perquè realment era cruel, fou acusat de tirania i al cap d'un temps van tornar a acusar-lo de crueltat quan portava uns deu anys governant (7) i com que no es va poder justificar fou desterrat a Viena a la Gàl·lia on va morir.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquelau de Judea |
Arquelau de Judea Mort: 18 EC
| ||
| Precedit per: Rei Herodes el Gran |
Etnarca de Judea 4 aEC–6 EC |
Vacant governat per un prefecte romà Següent títol en mans de Rei Agripa I
|