Viquipèdia

Arqueoparasitologia

L'Arqueoparasitologia és una branca de l'arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren. És l'estudi de paràsits en contexts arqueològics.[1] Inclou estudis del protozous i paràsits de metazous d'humans en el passat, així com paràsits que poden haver afectat societats humanes passades, com aquells que infesten animals domesticats.

El primer informe d'Arqueoparasitologia descrivia ous calcificats de Bilharzia haematobia (ara Schistosoma haematobium) trobats en els ronyons d'una mòmia egípcia antiga.[2] Des de llavors, s'ha contestat a moltes preguntes arqueològiques fonamentals integrant els coneixements sobre els amfitrions, cicles vitals i biologia bàsica de paràsits, amb els contexts arqueològics, antropològics i històrics en els quals es troben.

fonaments Parasitologia modifica

Els Paràsits són organismes que viuen en associació propera amb un altre organisme, anomenat l'amfitrió, en el qual el paràsit es beneficia de l'associació, en detriment de l'amfitrió. Moltes altres classes d'associacions poden existir entre dos organismes de prop aliats, com comensalisme o mutualisme.

La majoria dels informes d'arqueoparasitologia impliquen espècies considerades paràsits veritables d'humans avui. Tanmateix, el parasitisme addicional (referit per alguns autors com "pseudoparasitisme", "parasitisme fals" o "parasitisme accidental") ocorre quan un paràsit que no utilitza normalment un amfitrió per a la perpetuació del seu cicle de vida es troba en aquell amfitrió addicionalment. Un exemple està trobant els ous de lingua Cryptocotyle (un paràsit de peix) en el contingut d'estómacs d'una mòmia d'esquimal.[3] Es calcula que un 70% de l'espècie de "paràsits" dels humans actuals són de fet paràsits addicionals.[4] Alguns d'aquests paràsits addicionals provoquen malalties als pseudoamfitrions infestats.[5]

Fonts de material modifica

En contexts arqueològics, Els endoparàsits (o els seus ous o quists) es troben normalment en:

Un quist d'Echinococcus granulosus fou recuperat de terra de cementiris a Polònia.[6] els ectoparàsits poden trobar a la pell o el cuir cabellut, així com perruques, roba, o accessoris personals trobats en jaciments arqueològics.[7][8] Els ous Ectoparàsits poden ser trobats junt a cabells individuals.[9][10] The International Ancient Egyptian Mummy Tissue Bank de Manchester, Anglaterra, proporciona mostres de teixits per una varietat d'usos, incloent-hi estudis de parasitologia.[11]

Des de 1910, restes de paràsits s'han trobat en mostres arqueològiques des de l'Àfrica, l'Amèrica, Àsia, Europa, l'Orient Mitjà, i Nova Zelanda. L'edat de jaciments arqueològics que produeixen restes de paràsits humanes s'estén de fa aproximadament 25.000-30.000 anys[12] a últim 19th primer 20è segle.[13] restes de paràsits també han estat trobats en restes animals domèstics.[14][15]

Les restes esquelètiques humanes poden mostrar evidència indirecta de parasitisme.[16] encara que els factors dietètics també poden conduir a anèmia.[17]

La informació en la presència d'amfitrions intermedis, exigits per a l'acabament de cicle vital per molts paràsits, és també útil en determinar la probabilitat que un paràsit pugui haver infectat una societat antiga particular. Un exemple és la identificació d'amfitrions intermedis d'esquistosomiasi en un context arqueològic islàmic.[18]

Els artefactes que descriuen l'aparença dels individus també poden indicar casos de parasitisme. Els exemples inclouen les deformitats facials característiques de leishmaniosi trobada en ceràmica mochica precolombina,[19] i trets morfològics de cert art figuratiu egipci antic.[20] fonts Literàries també proporcionen informació valuosa no solament quant als paràsits presents en societats històriques, sinó quant a també el coneixement i actituds que la gent tenia cap a les infestations parasitaries.[21][22][23] Tanmateix, les diagnosis de paràsits específics que es troben en els texts antics i medievals sempre s'han de llegir amb algun grau d'escepticisme.[24]

Tècniques i mètodes modifica

Les restes de paràsits en mostres arqueològiques són identificades per una varietat de tècniques. Les restes molt duradores, com ous i quists, poden romandre intactes durant molts milers d'anys.[25][26][27][28] Totes aquestes formes es poden identificar amb una precisió de família, gènere o espècie per microscòpia composta o d'electró.

En casos on no es troben els cossos intactes de paràsits, les proteïnes o l'ADN del paràsit encara poden ser presents. Assaigs antigènics i immunològics (incloent-hi immunoassaig connectat als enzims - Elisa,[29][30][31]), i seqüenciació d'ADN[32][33][34][35][36][37] són utilitzats per identificar la font d'aquestes restes químiques, sovint al nivell d'espècie.

Preguntes fonamentals modifica

Els estudis Arqueoparasitologics han proporcionat informació a moltes preguntes arqueològiques, històriques, i biogeogràfiques fonamentals. Aquestes preguntes es poden agrupar dins les categories següents: passat dietètic i pràctiques d'agricultura,[38] domesticació animal,[39][40] gràfics de migració,[41][42] canvi climàtic,[43] pràctiques sanitàries,[44] contactes culturals,[45][46] etnomedicina,[47][48] i la salut global de diverses societats humanes.[49] Les dades Arqueoparasitologiques, combinades amb el nostre coneixement d'associacions de paràsits i amfitrions presents, també contribueixen a la nostra comprensió de la coevolució d'interaccions de paràsits i amfitrions humans.[50] La nostra comprensió dels orígens geogràfics, evolució i biogeografia dels paràsits mateixos i malalties humanes associades a aquests[51][52][53] també s'han beneficiat enormement dels estudis arqueoparasitologics.

Referències modifica

  1. ↑ Reinhard KJ, Araújo A. «Archaeoparasitology». A: Pearsall, Deborah M.. Encyclopedia of Archaeology. Amsterdam: Elsevier/Academic Press, 2008, p. 494–501. ISBN 0-12-548030-X. 
  2. ↑ Ruffer MA «Note on the presence of Bilharzia haematobia in Egyptian mummies of the Twentieth Dynasty (1250–1000 BC)». British Medical Journal, 1, 1910, pàg. 16. DOI: 10.1136/bmj.1.2557.16-a.
  3. ↑ Zimmerman MR. «Aleutian and Alaskan mummies». A: Cockburn, Eve; Cockburn, Aidan. Mummies, disease, and ancient cultures. Cambridge, Uk: Cambridge University Press, 1980, p. 118–134. ISBN 0-521-23020-9. 
  4. ↑ Ashford RW «The human parasite fauna: towards an analysis and interpretation». Ann Trop Med Parasitol, 85, 1, febrer 1991, pàg. 189–98. PMID: 1888215.
  5. ↑ Sing A, Tybus K, Fackler I «Acute urticaria associated with Dicrocoelium dendriticum infestation». Indian J Med Microbiol, 26, 1, 2008, pàg. 97–8. Arxivat de l'original el 2010-06-26. DOI: 10.4103/0255-0857.38879. PMID: 18227619 [Consulta: 4 juny 2010].
  6. ↑ Gladykowska-Rzeczycka JJ, Wrzesinska A, Wrzesinski J «Rzadkie znalezisko torbieli pasozyta z wczesnosredniowiecznego cmentarzyska w dziekanowicach / A rare finding of a parasitic cyst from an early mediaeval cemetery in Dziekanowice». Archeologia Polski, 48, 1-2, 2003, pàg. 65–76.
  7. ↑ Mumcuoglu YK, Zias J «Head lice, Pediculus humanus capitis (Anoplura: Pediculidae) from hair combs excavated in Israel and dated from the first century B.C. to the eighth century A.D.». J. Med. Entomol., 25, 6, novembre 1988, pàg. 545–7. PMID: 3060619.
  8. ↑ . Mumcuoglu KY, Zias J, Tarshis M, Lavi M, Stiebel GD «Body louse remains found in textiles excavated at Masada, Israel». J. Med. Entomol., 40, 4, juliol 2003, pàg. 585–7. PMID: 14680131.
  9. ↑ Capasso L, Di Tota G «Lice buried under the ashes of Herculaneum». Lancet, 351, 9107, març 1998, pàg. 992. PMID: 9734976.
  10. ↑ . Rivera MA, Mumcuoglu KY, Matheny RT, Matheny DG «Huevecillos de Anthropophthirus capitis en momias de la tradición Chinchorro, Camarones 15-D, norte de Chile / Head lice eggs, Anthropophthirus capitis, from mummies of the Chinchorro tradition, Mamarones 15-D, northern Chile». Chungará – Revista de Antropología Chilena, 40, 1, 2008, pàg. 30–9.
  11. ↑ Lambert-Zazulak PI, Rutherford P, David AR «The International Ancient Egyptian Mummy Tissue Bank at the Manchester Museum as a resource for the pelaeoepidemiological study of schistosomiasis». World Archaeology, 35, 2, 2003, pàg. 223–40. DOI: 10.1080/0043824032000111399.
  12. ↑ Bouchet F, Baffier D, Girard M, Morel P, Paicheler J, David F «Paléoparasitologie en contexte pléistocène premières observations à la Grande Grotte d'Arcy-sur-Cure (Yonne), France». Comptes Rendus des Seances de l'Academie des Sciences. Série III. Sciences de la Vie, 319, 2, 1996, pàg. 147–51.
  13. ↑ Reinhard KJ, Araújo A, Sianto L, Costello JG, Swope K «Chinese liver flukes in latrine sediments from Wong Nim's property, San Bernardino, California: archaeoparasitology of the Caltrans District Headquarters». J. Parasitol., 94, 1, febrer 2008, pàg. 300–3. DOI: 10.1645/GE-1049.1. PMID: 18372657.
  14. ↑ Dittmar K, Teegen WR «The presence of Fasciola hepatica (liver-fluke) in humans and cattle from a 4,500 year old archaeological site in the Saale-Unstrut Valley, Germany». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 98, Suppl 1, 2003, pàg. 141–3. DOI: 10.1590/S0074-02762003000900021.
  15. ↑ . Schelvis J, Koot C «Sheep or goat? Dalaminia deals with the dilemma». Proceedings of the Section of Experimental and Applied Entomology of the Netherlands Entomological Society, 6, 1995, pàg. 161–2.
  16. ↑ Carlson D, Armelagos G, Van Gerven D «Factors influencing the etiology of cribra orbitalia in prehistoric Nubia». Journal of Human Evolution, 3, 3, 1974, pàg. 405–10. DOI: 10.1016/0047-2484(74)90203-6.
  17. ↑ Holland TD, O'Brien MJ «Parasites, porotic hyperostosis, and the implications of changing perspectives». Am Antiq., 62, 2, 1997, pàg. 183–93. DOI: 10.2307/282505.
  18. ↑ Insoll T, Hutchins E «The archaeology of disease: Molluscs as potential disease indicators in Bahrain». World Archaeology, 37, 4, 2005, pàg. 579–88. Arxivat de l'original el 2011-06-27. DOI: 10.1080/00438240500411230 [Consulta: 4 juny 2010]. Arxivat 2011-06-27 a Wayback Machine.
  19. ↑ Serarcangeli C, Pennica A «Testimonianze di una malattia autoctona nella ceramica del Perú precolombiano / Testimonies of an autochthonous illness on the anthropomorphic pottery in ancient Peru». Medicina nei Secoli, 8, 1, 1996, pàg. 125–41.
  20. ↑ Hoeppli R «Morphological changes in human schistosomiasis and certain analogies in ancient Egyptian sculpture». Acta Tropica, 30, 1, 1973, pàg. 1–11.
  21. ↑ Moule, Léon «La parasitologie dans la litterature antique. II. Les parasites du tube digestif». Archives d'Parasitologie, 14, 1911, pàg. 353–83.
  22. ↑ . Sandison AT. «Parasitic diseases». A: Brothwell DR, Sandison AT. Diseases in Antiquity. Springfield, Il: Charles C. Thomas, 1967, p. 178–183. 
  23. ↑ . Beavis, Ian C.. Insects and other invertebrates in classical antiquity. Exeter: University of Exeter, 1988. ISBN 0-85989-284-0. 
  24. ↑ Bondeson J «The bosom serpent». J. R. Soc. Med., 91, 8, agost 1998, pàg. 442–7. PMC: 1296852. PMID: 9816368.
  25. ↑ Allison MJ, Pezzia A, Hasegawa I, Gerszten E «A case of hookworm infestation in a precolumbian American». American Journal of Physical Anthropology, 41, 1, 1974, pàg. 103–6. DOI: 10.1002/ajpa.1330410113.
  26. ↑ . Ferreira LF, Araújo A, Duarte AN «Nematode larvae in fossilized animal coprolites from lower and middle Pleistocene sites, central Italy». J. Parasitol., 79, 3, juny 1993, pàg. 440–2. DOI: 10.2307/3283583. PMID: 8501604.
  27. ↑ Araújo A, Ferreira LF, Guidon N, Maues Da Serra Freire N, Reinhard KJ, Dittmar K «Ten thousand years of head lice infection». Parasitol. Today (Regul. Ed.), 16, 7, juliol 2000, pàg. 269. DOI: 10.1016/S0169-4758(00)01694-X. PMID: 10858638.
  28. ↑ Kenward H «Pubic lice in Roman and medieval Britain». Trends Parasitol., 17, 4, abril 2001, pàg. 167–8. DOI: 10.1016/S1471-4922(01)01890-6. PMID: 11360885.
  29. ↑ Deelder AM, Miller RL, de Jonge N, Krijger FW «Detection of schistosome antigen in mummies». Lancet, 335, 8691, març 1990, pàg. 724–5. DOI: 10.1016/0140-6736(90)90838-V. PMID: 1969079.
  30. ↑ . Gonçalves ML, Araújo A, Duarte R, et al. «Detection of Giardia duodenalis antigen in coprolites using a commercially available enzyme-linked immunosorbent assay». Trans. R. Soc. Trop. Med. Hyg., 96, 6, 2002, pàg. 640–3. DOI: 10.1016/S0035-9203(02)90337-8. PMID: 12625140.
  31. ↑ . Mitchell PD, Stern E, Tepper Y «Dysentery in the crusader kingdom of Jerusalem: An ELISA analysis of two medieval latrines in the City of Acre (Israel)». Journal of Archaeological Science, 35, 7, 2008, pàg. 1849–53. DOI: 10.1016/j.jas.2007.11.017.
  32. ↑ Aufderheide AC, Salo W, Madden M, et al. «A 9,000-year record of Chagas' disease». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 101, 7, febrer 2004, pàg. 2034–9. DOI: 10.1073/pnas.0307312101. PMC: 357047. PMID: 14766963.
  33. ↑ . Dittmar K, Mamat U, Whiting M, Goldmann T, Reinhard K, Guillen S «Techniques of DNA-studies on prehispanic ectoparasites (Pulex sp., Pulicidae, Siphonaptera) from animal mummies of the Chiribaya culture, southern Peru». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 98, Suppl 1, 2003, pàg. 53–8. DOI: 10.1590/S0074-02762003000900010.
  34. ↑ . Iñiguez AM, Reinhard K, Carvalho Gonçalves ML, Ferreira LF, Araújo A, Paulo Vicente AC «SL1 RNA gene recovery from Enterobius vermicularis ancient DNA in pre-Columbian human coprolites». Int. J. Parasitol., 36, 13, novembre 2006, pàg. 1419–25. DOI: 10.1016/j.ijpara.2006.07.005. PMID: 16950265.
  35. ↑ . Loreille O, Roumat E, Verneau O, Bouchet F, Hänni C «Ancient DNA from Ascaris: extraction amplification and sequences from eggs collected in coprolites». Int. J. Parasitol., 31, 10, agost 2001, pàg. 1101–6. DOI: 10.1016/S0020-7519(01)00214-4. PMID: 11429174.
  36. ↑ . Raoult D, Reed DL, Dittmar K, et al. «Molecular identification of lice from pre-Columbian mummies». J. Infect. Dis., 197, 4, febrer 2008, pàg. 535–43. DOI: 10.1086/526520. PMID: 18254682.
  37. ↑ . Zink AR, Spigelman M, Schraut B, Greenblatt CL, Nerlich AG, Donoghue HD «Leishmaniasis in ancient Egypt and Upper nubia». Emerging Infect. Dis., 12, 10, octubre 2006, pàg. 1616–7. PMID: 17176592.
  38. ↑ Reinhard KJ, Hevly RH, Anderson GA «Helminth remains from prehistoric Indian coprolites on the Colorado Plateau». J. Parasitol., 73, 3, juny 1987, pàg. 630–9. DOI: 10.2307/3282147. PMID: 3298603.
  39. ↑ Nansen P, Jorgensen RJ «[Parasite eggs identified in material from archaeological excavations in Ribe (the viking age) (author's transl)]» (en danish). Nord Vet Med, 29, 6, juny 1977, pàg. 263–6. PMID: 896405.
  40. ↑ . Sadler JP «Records of ectoparasites on humans and sheep from Viking-age deposits in the former western settlement of Greenland». J. Med. Entomol., 27, 4, juliol 1990, pàg. 628–31. PMID: 2201769.
  41. ↑ Araujo A, Reinhard KJ, Ferreira LF, Gardner SL «Parasites as probes for prehistoric human migrations?». Trends Parasitol., 24, 3, març 2008, pàg. 112–5. DOI: 10.1016/j.pt.2007.11.007. PMID: 18262843.
  42. ↑ . Montenegro A, Araújo A, Eby M «Parasites, paleoclimate, and the peopling of the Americas: Using the hookworm to time the Clovis migration». Current Anthropology, 47, 1, 2006, pàg. 193–200. DOI: 10.1086/499553.
  43. ↑ Araújo A, Rangel A, Ferreira LF «Climatic change in northeastern Brazil: Paleoparasitological data». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 88, 4, 1993, pàg. 577–9. DOI: 10.1590/S0074-02761993000400014.
  44. ↑ Faulkner CT «Prehistoric diet and parasitic infection in Tennessee: Evidence from the analysis of desiccated human paleofeces». Am Antiq., 56, 4, 1991, pàg. 687–700. DOI: 10.2307/281546.
  45. ↑ Araújo A, Ferreira LF, Confalonieri U, Chame M «Hookworms and the peopling of America». Cadernos de Saúde Pública, 4, 2, 1988, pàg. 226–33. DOI: 10.1590/S0102-311X1988000200006.
  46. ↑ . Bouchet F, Harter S, Paicheler JC, Aráujo A, Ferreira LF «First recovery of Schistosoma mansoni eggs from a latrine in Europe (15-16th centuries)». J. Parasitol., 88, 2, abril 2002, pàg. 404–5. PMID: 12054021.
  47. ↑ Reinhard KJ, Ambler JR, McGuffie M «Diet and parasitism at Dust Devil Cave». Am Antiq., 50, 4, 1985, pàg. 819–24. DOI: 10.2307/280170.
  48. ↑ . Chaves S.A., de M. and K.J. Reinhard «Critical analysis of coprolite evidence of medicinal plant use in Piaui, Brazil». Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology, 237, 1, 2006, pàg. 110–8. DOI: 10.1016/j.palaeo.2005.11.031.
  49. ↑ Sallares, Robert. Malaria and Rome: a history of malaria in ancient Italy. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-924850-8. 
  50. ↑ Ashford RW «Parasites as indicators of human biology and evolution». J. Med. Microbiol., 49, 9, 01-09-2000, pàg. 771–2. PMID: 10966223.[Enllaç no actiu]
  51. ↑ Hugot JP, Reinhard KJ, Gardner SL, Morand S «Human enterobiasis in evolution: origin, specificity and transmission». Parasite, 6, 3, setembre 1999, pàg. 201–8. PMID: 10511967.
  52. ↑ . Nozais JP «The origin and dispersion of human parasitic diseases in the old world (Africa, Europe and Madagascar)». Mem. Inst. Oswaldo Cruz, 98, Suppl 1, 2003, pàg. 13–9. DOI: 10.1590/S0074-02762003000900004. PMID: 12687757.
  53. ↑ . Hoberg EP «Phylogeny of Taenia: Species definitions and origins of human parasites». Parasitol. Int., 55, Suppl, 2006, pàg. S23–30. DOI: 10.1016/j.parint.2005.11.049. PMID: 16371252.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arqueoparasitologia&oldid=33101011»