Arròs amb crosta

Arròs amb costra

La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra. S'hi solen posar llonganisses, botifarres, blanquets i mandonguilles, i es cobreix amb ou mentre encara cou. Es cuina en una cassola de fang, amb foc de llenya, i al sud s'acaba amb un artefacte anomenat costrera, que consisteix en una mena de tapadora metàl·lica amb la qual es cobreix l'arròs quan ja està gairebé fet, sobre la qual es dipositen les brases que queden de la cocció, amb la finalitat de torrar la crosta d'ou.[1][2]

Infotaula menjarArròs amb crosta
Arròs amb crosta d'ou
Característiques
Altres nomsArròs amb costra
País d'origenSud del País Valencià
On es menjaBaix Vinalopó, Marina Alta, Marina Baixa, Safor, Baix Segura
GastronomiaCuina valenciana
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsou, llonganissa, botifarra blanca i negra, mandonguilla

Com que habitualment no es disposa d'aquest utensili, en la pràctica domèstica es finalitza la cocció al forn, el que afegeix l'avantatge addicional que no és fàcil que es «passi» l'arròs.

Referències

modifica
  1. Fàbrega i Colom, Jaume. Cuina i cultura del gust al País Valencià: El patrimoni culinari. Sant Vicenç del Raspeig: Universitat d'Alacant, 2019-04-01, p. 315. ISBN 978-84-9717-656-9. 
  2. «Rafel de Pego, parada obligatoria en la Marina Alta» (en espanyol europeu). Las Provincias, 11-08-2020. [Consulta: 28 octubre 2023].