Ars Goetia

Primera secció del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salomó

Ars Goetia (en llatí, probablement: «L'art de la Bruixeria»), sovint dit simplement Goecia, és la primera secció del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salomó.

Infotaula de llibreArs Goetia
Tipustractat Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deClavicula Salomonis Regis Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

El text conté les descripcions dels 72 dimonis que el rei Salomó va dir haver invocat i confinat en un recipient de bronze segellat per símbols màgics, obligant-los a treballar-hi.

Atorga les instruccions per construir un recipient semblant de bronze i utilitzar les fórmules màgiques apropiades per cridar aquests dimonis. L'operació és complexa i detallista i es creu que fa referència als conjurs fets pel mag. Difereix d'altres textos gòtics en el fet que les entitats convocades han de ser forçades a obeir abans de demanar favors.

L'Ars Goetia assigna un grau i un títol de noblesa a cada membre de la jerarquia infernal i dóna als dimonis "segells" als que han de pagar lleialtat. La jerarquia ascendent o descendent dels noms dels dimonis publicats al text varien segons l'edició. Algunes d'elles són la Steganographia de Trithemius, del voltant de l'any 1500, la Pseudomonarchia Daemonum de Johann Weyer o edicions posteriors com De Praestigiis Daemonum, de 1563.

Els 72 dimonis de l'infernModifica

Els dimonis tenen noms o grafies diferents de les diverses còpies existents de l'Ars Goetia.

  1. Rei Bael
  2. Duc Agares
  3. Príncep Vassago
  4. Marquès Samigina
  5. President Marbas
  6. Duc Valefor
  7. Marquès Amon
  8. Duc Barbatos
  9. Rei Paimon
  10. President Buer
  11. Duc Gusion
  12. Príncep Sitri
  13. Rei Beleth
  14. Marquès Leraje
  15. Duc Eligos
  16. Duc Zepar
  17. Comte/President Botis
  18. Duc Bathin
  19. Duc Sallos
  20. Rei Purson
  21. Comte/President Marax
  22. Comte/Príncep Ipos
  23. Duc Aim
  24. Marquès Naberius
  25. Comte/President Caacrinolas
  26. Duc Bune
  27. Marquès/Comte Ronove
  28. Duc Balberith
  29. Duc Astaroth
  30. Marquès Forneus
  31. President Foras
  32. Rei Asmodeo
  33. Príncep/President Gaap
  34. Comte Furfur
  35. Marquès Marchosias
  36. Príncep Stolas
  37. Marquès Phenex
  38. Comte Halphas
  39. President Malphas
  40. Comte Raum
  41. Duc Focalor
  42. Duc Vepar
  43. Marquès Sabnock
  44. Marquès Shax
  45. Rei/Comte Vine
  46. Comte Bifrons
  47. Duc Uvall
  48. President Haagenti
  49. Duc Crocell
  50. Caballero Furcas
  51. Rei Balam
  52. Duc Alloces
  53. President Caim
  54. Duc/Comte Murmur
  55. Príncep Orobas
  56. Duc Gremory
  57. President Ose
  58. President Amy
  59. Marquès Orias
  60. Duc Vapula
  61. Rei/President Zagan
  62. President Volac
  63. Marquès Andras
  64. Duc Haures
  65. Marquès Andrealphus
  66. Marquès Cimejes
  67. Duc Amdusias
  68. Rei Belial
  69. Marquès Decarabia
  70. Príncep Seere
  71. Duc Dantalion
  72. Comte Andromalius

Mencions i paral·lelismes del contingut en altres textos o tradicionsModifica

La tradició del poder de Salomó sobre els esperits o dimonis apareix també en altres textos com el Testament de Salomó; i en tradicions d'altres cultures del Pròxim Orient i Mitjà. Exemple d'això present en altres tradicions la podem trobar plasmat al llibre Les mil i una nits, recopilació de contes de l'àmbit àrab-musulmà en què es fa esment a Sulaymán (Salomon) com el Senyor dels Ifrit (genis poderosos del folklore àrab), en tenir poder i autoritat sobre ells donats per Al·là. Segons les tradicions, s'indica que Sulayman va castigar els ifrit rebels que es van negar a seguir la religió d'Al·là i sotmetre's a la seva obediència; tancant-los en gerros que tenien un segell de plom, en què figura imprès el nom de l'Altíssim.

Un altre llistat de dimonis també el podem trobar al Diccionari infernal (un llibre d'il·lustracions a manera de diccionari il·lustrat de demonologia). Altres llistats de dimonis (relacionats amb les tradicions hebrees o cristianes) el podem trobar igualment al Llibre d'Enoc, al llistat dels Grigori castigats per Déu; o en la tradició de la Càbala, a través de la descripció dels Qlifot.

Vegeu tambéModifica