Artemísia I de Cària

Artemísia o Àrtemis de Cària (en grec antic: Ἀρτεμισία, Artemisía) fou reina d'Halicarnàs, Kos, Nisiros i Calidna, feudatària dels reis perses aquemènides, contemporània de Xerxes I de Pèrsia.

Infotaula de personaArtemísia I de Cària
Artemisia I - Caria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement520 aC Modifica el valor a Wikidata
Halicarnàs Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Ofegament Modifica el valor a Wikidata)
Reina
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegonda Guèrra Medica (oc) Tradueix i batalla de Salamina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FillsPisindelis Modifica el valor a Wikidata
PareLigdamis I Modifica el valor a Wikidata

Era filla de Ligdamis I i va succeir al tron el seu marit (del qual no es coneix el nom, i va governar vers 490-480 aC). El 480 aC, es va unir voluntàriament amb la seva flota a l'exèrcit persa i va participar en la Batalla de Salamina. Aconsellà Xerxes I que no lliurés una batalla naval contra els grecs, sinó que, una vegada fos presa Atenes, prosseguís el seu avanç fins al Peloponès amb l'exèrcit de terra. L'amenaça que les naus perses poguessin desembarcar al sud de l'istme de Corint forçaria els contingents de les ciutats peloponèsies a dispersar-se i protegir els seus territoris.

La seva nau va ser capturada per un trirrem atenenc i no tenia possibilitat d'escapar perquè diverses naus perses, erròniament, li tancaven el pas. Envestí un vaixell de la flota de Xerxes i el va enfonsar, de mode que l'embarcació grega cregués que era aliada, i deixés de perseguir-la.

Escapà fins a les línies perses, on, segons Heròdot, Xerxes digué: "Els meus homes (els perses) s'han convertit en dones i les meves dones (Artemísia) en homes!" Heròdot tenia una bona opinió d'ella, a despit del seu suport a Pèrsia en la batalla, possiblement perquè ambdós eren naturals d'Halicarnàs.

Segons una llegenda que explica Foci, estava enamorada de Dardamis, un jove d'Abydos, i com que aquest no li corresponia el va fer cegar mentre dormia. Un oracle li va fer expiar el crim tirant-se d'una roca a la mar a l'illa de Lèucada.

La va succeir el seu fill Pisindelis, en una data desconeguda, cap a la meitat del segle V aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1.Artemisia a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 376-377