Artemio Precioso Ugarte

economista espanyol

Artemio Precioso Ugarte (Hellín, 1917 - Madrid, 15 d'agost de 2007) va ser un economista i ecologista espanyol, fill de l'escriptor Artemio Precioso García. Va lluitar en la Guerra Civil Espanyola, on va destacar en la supressió de la rebel·lió profranquista que havia esclatat a la Base Naval de Cartagena.

Infotaula de personaArtemio Precioso Ugarte
Biografia
Naixement1917 Modifica el valor a Wikidata
Hellín (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
PareArtemio Precioso Modifica el valor a Wikidata

BibliografiaModifica

Fill de l'escriptor Artemio Precioso García,[1] va néixer en la localitat albacetenca d'Hellín el 1917.

Durant la Guerra Civil va lluitar amb les forces republicanes, integrant-se en l'Exèrcit Popular de la República. A l'abril de 1938 va ser nomenat comandant de la 208a Brigada mixta, combatent en el front de Llevant. Amb posterioritat va rebre el comandament de la 206a Brigada mixta. El 3 de març de 1939 va esclatar en la Base Naval de Cartagena una rebel·lió, en principi de caràcter anticomunista però que ràpidament es va convertir en profranquista. Precioso Ugarte va ser enviat amb la 206a Brigada a la base naval,[2][3] on va aconseguir acabar ràpidament amb la revolta encara que no va poder evitar la fugida de la flota de guerra republicana.[4]

Finalitzat el conflicte espanyol, va marxar a l'exili[n. 1] va residir en la URSS, on realitzaria estudis en la Acadèmia Militar Frunze.[6] Posteriorment va estar a Iugoslàvia, a les ordres de Manuel Tagüeña. No obstant això, després del conflicte Tito-Stalin va ser traslladat a Txecoslovàquia al costat de la seva família.[7] Allí es va doctorar en macroeconomia, obtenint la càtedra de macroeconomia de la Universitat de Praga. Tornaria a Espanya en la dècada de 1970, va fundar el Centro de Estudios Socioecológicos per a educar a joves estudiosos en Economia mediambiental i va ser Secretari general de Greenpeace Espanya i el seu president honorari des de 2004. Té el Premi Nacional Extraordinari de Medi Ambient. Ha escrit nombrosos estudis sobre ecologia i economia.

NotesModifica

  1. Precioso Ugarte hauria sortit d'Espanya en companyia de diversos militars i polítics comunistes, com Víctor de Frutos Boudevin o Joaquín Rodríguez López.[5]

ReferènciesModifica

  1. Laguna i Reig, 2015, p. 547.
  2. Cabanellas, 1978, p. 234.
  3. Tuñón de Lara, 2000, p. 817.
  4. Hugh Thomas. Historia de la Guerra Civil Española, p.677
  5. Romero, 1976, p. 413.
  6. Estruch, 2000, p. 147.
  7. Galà, 1988, p. 264.

BibliografiaModifica

  • Cabanellas, Guillermo. La Guerra Civil y la victoria. Tebas, 1978. 
  • Engel, Carlos. Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Almena Ediciones, 1999. 
  • Estruch, Joan. Historia oculta del PCE. Ediciones Temas de Hoy, 2000. 
  • Galán, Luis. Después de todo: recuerdos de un periodista de la Pirenaica. Anthropos Editorial, 1988. ISBN 8476580800. 
  • Laguna, Antonio. El humor en la historia de la comunicación en Europa y América. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2015. 
  • Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323. 
  • Tuñón de Lara, Manuel. La España del siglo XX.. I. Madrid: Akal, 2000. ISBN 84-460-1105-0.