Arthur Henderson
Arthur Henderson (Glasgow, Escòcia 1863 - Londres, Anglaterra 1935) fou un polític i sindicalista escocès. El 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs a favor del desarmament mundial.
Joventut
modificaArthur Henderson nasqué el 13 de setembre de 1863 a la ciutat escocesa de Glasgow fill d'un treballador tèxtil que morí quan Henderson tenia 10 anys. Posteriorment la seva família es traslladà fins a la ciutat de Newcastle.[1]
A l'edat de 12 anys Henderson entrà a treballar en una empresa automobilística, i un cop acabats els seus estudis primaris entrà a treballar en una empresa siderúrgica. Es convertí al Metodisme i, quan perdé la seva feina, es dedicà a l'ensenyament i predicació de la seva nova religió.
Sindicalista
modificaVers el 1892 Henderson entrà al món del sindicalisme quan fou escollit líder del sindicat del gremi de fundidors de ferro. Com a sindicalista va creure que les vagues feien més mal al treballador que bé, per la qual cosa va intentar evitar-les. S'oposà fermament a la creació d'una Federació General de Sindicats, ja que va creure que la seva creació duria a més vagues.
Vida política
modificaEl 1900 Henderson formava part dels 129 delegats dels sindicats socialistes i formà part de la creació del Labour Representation Commitee (LRC) del qual va esdevenir tresorer. De 1903 a 1904, Henderson també va exercir com a alcalde de Darlington, County Durham.[2] El 1906 aquest comitè es refundà i prengué el nom de Partit Laborista britànic i guanyà 29 escons en les eleccions generals d'aquell any. El 1908 Henderson fou elegit president del Partit Laborista, càrrec que desenvolupà durant dos anys.[3]
Posteriorment fou escollit Conseller de qüestions obreres en el govern de Lloyd George (1915-1916) i ministre de l'Interior (1924) i d'Assumptes Exteriors (1929-1931).[4]
Últims anys
modificaEl 1932 fou escollit President de la Conferència de Desarmament de Ginebra, càrrec que desenvolupà fins al 1934. Pel desenvolupament del seu càrrec, i la seva ferma convicció contra la guerra i les armes, fou guardonat el 1934 amb el Premi Nobel de la Pau.[5]
Henderson morí a casa seva, a la ciutat de Londres, el 20 d'octubre de 1935.
Referències
modifica- ↑ «Arthur Henderson». [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ «Arthur Henderson: a Labour pioneer». The Northern Echo.
- ↑ Carlton, David. MacDonald versus Henderson: the foreign policy of the second Labour Government.. London,: Macmillan, 1970. ISBN 978-1-349-00675-5.
- ↑ Carlton, David. MacDonald versus Henderson: The Foreign Policy of the Second Labour Government (en anglès). Springer, 1970-06-18. ISBN 978-1-349-00675-5.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1934» (en anglès americà). [Consulta: 6 març 2022].
Enllaços externs
modifica