Aryabhatiya (IAST: Āryabhaṭīya) o Aryabhatiyam (IAST: Āryabhaṭīyaṃ), un tractat astronòmic en sànscrit, és el magnum opus i l'únic treball supervivent conegut del matemàtic indi del segle V Aryabhata. El tractat usa un model geocèntric del sistema solar, en el qual el Sol i la Lluna són transportats per epicicles que al seu torn giren al voltant de la Terra. En aquest model, que també es troba a la Paitāmahasiddhānta (cap al 425 dC), els moviments dels planetes estan governats per dos epicicles, un més epicicle petit anomenat manda (lent) i un de més gran śīghra (ràpid).[1]

Infotaula de llibreAryabhatiya
(sa) आर्यभटीयम् Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAryabhata Modifica el valor a Wikidata
Llenguasànscrit Modifica el valor a Wikidata
PublicacióImperi Gupta, c. 510 Modifica el valor a Wikidata
Format perTaula de sinus d'Aryabhata Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaastronomia índia, astronomia, approximations of π (en) Tradueix i compte Modifica el valor a Wikidata

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. David Pingree, "Astronomy in India", in Christopher Walker, ed., Astronomy before the Telescope, (London: British Museum Press, 1996), pp. 127-9.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica