Asaltar los cielos

Pel·lícula documental espanyola de 1997

Asaltar los cielos és una pel·lícula documental espanyola de 1996 dirigida per José Luis López-Linares i Javier Rioyo Jambrina, autors també del guió. La música era d'Alberto Iglesias. El documental mostra les motivacions i com fou assassinat Lev Trotski per Ramon Mercader, reconstruïda amb documents inèdits així com el destí d'aquest darrer.[1]

Infotaula de pel·lículaAsaltar los cielos
Asaltar-los-cielos.jpg
Fitxa
DireccióJosé Luis López-Linares i Javier Rioyo Jambrina Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé Luis López-Linares Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlberto Iglesias Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis López-Linares Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0115575 Filmaffinity: 454962 Modifica el valor a Wikidata

Aquest documental va suposar a Espanya un punt d'inflexió del gènere documental perquè suposa una revolució del format documental introduint l'estil de divulgació dramàtica, amb un esquema narratiu similar al cinema de ficció.[2]

ArgumentModifica

El documental comença l'agost del 1940 a Coyoacán, als afores de Mèxic, on un home jove treu un piolet de l'impermeable i mata d'un cop al crani un ancià assegut al despatx que era llegint un article. El crit de l'ancià ferit perseguirà l'assassí la resta de la vida. L'home assassinat era Lev Trotski, un dels líders de la revolució russa i enemic de Iosif Stalin, que el va condemnar a l'exili i el posà en el punt de mira. L'assassí es fa dir Jacques Monard, però en realitat es diu Ramon Mercader, fill d'un empresari català i de l'agent soviètica Caridad del Río, comunista convençut convertit en agent del KGB que creia que aquesta acció el convertiria en un heroi. En canvi, però, viurà el seu propi infern. Condemnat a presó, va perdre la identitat i serà oblidat per tothom, de tal manera que morirà amb el nom d'un altre. Tot i que mai no va rebre honors, mai no es va mostrar penediment.

Nominacions i premisModifica

ReferènciesModifica

  1. Asaltar los cielos para matar a Trotski, El País, 17 de novembre de 2014
  2. El re-nacimiento del documental dramático en España. Asaltar los Cielos per María Ulled Farkas, DOC On-line: Revista Digital de Cinema Documentário, ISSN-e 1646-477X, Nº. 1, 2006, pàgs. 23-6
  3. Gala de entrega de los Ondas, El País, 14 de novembre de 1997
  4. Asaltar los cielos al web dels Premis Goya

Enllaços externsModifica