Asfali
Asfali,[1] o també citat Afali,[2] fou un religiós hispanovisigot, bisbe d'Àvila aproximadament entre els anys 660 i 681. El seu nom consta en el Concili Provincial Emeritense anual de l'any 666, com a bisbe sufragani de l'arquebisbat de Mèrida, amb onze prelats més.[1] Tanmateix, el nom «Asfali», que apareix com un simple arxipreste en el VIII Concili de Toledo, pel que opina Flórez que podria ser la mateixa persona, que després fou promogut a la mitra avilesa. Va ser bisbe durant un llarg període, perquè és documentat en el XII Concili de Toledo, durant el regnat d'Ervigi. A més, és també el que ocupa la primera posició, després dels arquebisbes, entre les diòcesis sufragànies, pel que es demostra que era el que més temps ocupant un bisbat; la seva consagració s'hauria produït vint anys enrere, aproximadament. Moriria al cap de poc temps, dos anys després, en el XIII Concili de Toledo assisteix al seu successor, Unigi.[3]
| Biografia | |
|---|---|
 Bisbe d'Àvila | |
| 660 – 681 ← Amanung – Unigi →  | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
| Participà en | |
| 680 | XII Concili de Toledo |
Segons el cronista Gil González Dávila, durant el seu episcopat es va donar terme i límits al bisbat d'Àvila, confirmats en un concili celebrat a Lugo,[2] sent considerablement més gran que l'actual, car ocupava part del bisbat de Plasència, que llavors no existia.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Flórez, 1786, p. 25.
- ↑ 2,0 2,1 González Dávila, 1647, p. 232.
- ↑ Flórez, 1786, p. 26.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 233.
Bibliografia modifica
- Flórez, Enrique. España Sagrada: teatro geographico-historico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XIV. Madrid: Oficina de Pedro Marín, 1786.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1647.