Aspazija

poetessa letona

Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943),[1] va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).[2]

Infotaula de personaAspazija
Aspazija. unknown author.jpg
Aspazija al 1920 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(lv) Johanna Emīlija Lizete Rozenberga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElza Rozenberga
4 març 1865 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Dubulti (Letònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Rainis Modifica el valor a Wikidata
Diputada del parlament letó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Riga Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, poeta i dramaturga
GènerePoesia - Dramatúrgia
Llengualetó
Família
CònjugeRainis
Premis

Musicbrainz: de1d1418-633b-493b-ba44-3db34516ebe2 Discogs: 2367820 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.

 
Placa en honor el matrimoni Rainis i Aspazija a Zuric

Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com a Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins a 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.[3]

Obres literàriesModifica

Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle xiv del Gran Ducat de Lituània.[4]

ReferènciesModifica

  1. Zirin, Mary; Livezeanu, Irina; Worobec, Christine D.; Farris, June Pachuta. Women and Gender in Central and Eastern Europe, Russia, and Eurasia: A Comprehensive Bibliography Volume I: Southeastern and East Central Europe (Edited by Irina Livezeanu with June Pachuta Farris) Volume II: Russia, the Non-Russian Peoples of the Russian (en anglès). Routledge, 2015-03-26. ISBN 978-1-317-45196-9. 
  2. Roszkowski, Wojciech; Kofman, Jan. Biographical Dictionary of Central and Eastern Europe in the Twentieth Century (en anglès). Routledge, 2016-07-08. ISBN 978-1-317-47593-4. 
  3. Meškova, Sandra «Two mothers of Latvian literature: Aspazija and Anna Brigadere». Journal of Baltic Studies, 34, 3, 01-09-2003, pàg. 276–297. DOI: 10.1080/01629770300000091. ISSN: 0162-9778.
  4. Daugirdaitė, Solveiga «Who could we refer to as Lithuanian Aspazija and Rainis?». Aspazija un mūsdienas: dzimums, nācija, radošie izaicinājumi, 2016, pàg. 287–296.

BibliografiaModifica

  • Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
  • Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
  • Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspazija