Aspazija

poetessa letona

Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943), va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).

Infotaula de personaAspazija
Aspazija. unknown author.jpg
Aspazija al 1920 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(lv) Johanna Emīlija Lizete Rozenberga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElza Rozenberga
4 març 1865 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Jelgava (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Jūrmala (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Rainis Modifica el valor a Wikidata
Diputada del parlament letó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, poeta i dramaturga
GènerePoesia - Dramatúrgia
Llengualetó
Família
CònjugeRainis
Premis

Musicbrainz: de1d1418-633b-493b-ba44-3db34516ebe2 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.

 
Placa en honor el matrimoni Rainis i Aspazija a Zuric

Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com a Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins a 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.

Obres literàriesModifica

Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle XIV del Gran Ducat de Lituània.

BibliografiaModifica

  • Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
  • Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
  • Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspazija