Aspremont (cançó de gesta)
Aspremont o la Chanson d'Aspremont és una cançó de gesta francesa de finals del segle xii i del cicle de Carlemany.[1] Narra una expedició de Carlemany a Itàlia i constitueix també un relat de les enfances (infàncies) de Rotllà. Consta de més d'11.000 versos decasíl·labs, extensió considerable per una cançó de gesta. Es creu que s'hauria escrit a Sicília o Calàbria en els preparatius de la Tercera Croada.[2]
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Llengua | francès antic |
| Dades i xifres | |
| Gènere | cançó de gesta |
| Personatges | |
Argument modifica
Carlemany rep la notícia que el rei sarraí Agolant ha desembarcat a Calàbria. Carlemany reuneix l'exèrcit (amb l'excepció de Girart d'Eufrate o de Fraite,[3] que no obeeix la crida a host). Rotllà vol unir-se a l'exèrcit, però el deixen tancat a Aquisgrà, amb altres companys seus, ja que se'l considera massa jove per combatre. Carlemany es dirigeix a Aspremont (la serra d'Aspromonte, a Calàbria), però darrera seu viatja una segona expedició de francs amb Rotllà i els seus companys, que han aconseguit fugir d'Aquisgrà, i Girart d'Eufrate, que ha reconsiderat la seva decisió a instàncies de la seva dona.
Després d'unes missions prop dels sarraïns de Richier i Naimó, farcides d'elements novel·lescos i fantàstics (lluites amb grius, rapinyaires i altres animals), es produeix el combat amb els sarraïns. En un moment de perill pels cristians, apareixen Rotllà i els joves armats amb armes de fortuna (estris de cuina) i salven el combat. Rotllà obtindrà el seu cavall Viellantif i la seva espasa Durendal, després de matar el seu propietari, el sarraí Aumont. Carlemany venç la batalla i arma cavaller Rotllà.
Posteritat modifica
Aquesta cançó de gesta fou molt popular com ho demostren els 16 manuscrits francesos on es conserva. N'hi ha també una versió franco-italiana, conservada en sis manuscrits.[4]
A partir d'aquestes versions Andrea da Barberino n'escrigué una altra titulada L'Aspromonte.
Bibliografia modifica
- Anne Françoise Labie-Leurquin, "Aspremont" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994, p. 106-107
- Real, Elena, Épica medieval francesa. Madrid: Síntesis, 2002 ISBN 8477389926, p. 147-149
- Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 237-241
Referències modifica
- ↑ Per la divisió de les cançons de gesta franceses en cicles, vegeu Llista de cançons de gesta franceses.
- ↑ Riquer p. 239.
- ↑ Aquest personatge és el mateix que Girart de Vienne o Girart de Rossilhó.
- ↑ Fitxa de la versió franco-italiana a ARLIMA.