Obre el menú principal

HistòriaModifica

El 15 de juny de 1985, a Louvain-la-Neuve (Brabant Való), 47 Regions i 9 organitzacions interregionals creen el Consell de les Regions d'Europa (CRE) que es convertirà en l'Assemblea de les Regions d'Europa en el novembre de 1987 durant la secunda reunió general de les Regions d'Europa que va tenir lloc à Brussel·les.

Definició de regióModifica

Segons els estatuts de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), el terme regió engloba, en principi, tot Ens Públic territorial de nivell immediatament inferior a l'Estat, dotat d'autogovern polític.

Prioritats de l'ARE per 2007-2012Modifica

  • Promoure la modernització i la internacionalització del govern regional
  • Promoure la innovació, el creixement i l'ocupació a les regions europees
  • Acceptar els desafiaments de l'evolució demogràfica, la immigració, la sanitat i l'exclusió social
  • Garantir el desenvolupament sostenible i lluitar contra la degradació del medi ambient
  • Arribar a la democràcia a través de la diversitat i promoure la diversitat de la cultura, els mitjans de comunicació i l'educació
  • Crear un entorn segur per als ciutadans

Òrgans de decisióModifica

L'Assemblea GeneralModifica

L'Assemblea General reuneix els més alts representants polítics de totes les regions membres. Estableix l'estratègia política de l'ARE, dóna el vistiplau als comptes de l'any precedent, pren decisions sobre la creació de Comissions o assignacions específiques, ratifica l'acceptació dels nous membres, etc. tria el President de l'ARE, els membres de l'Oficina Política i el Secretari General.

El Buró PolíticModifica

Executa les decisions de l'Assemblea General, pren les decisions necessàries en l'interval comprès entre les Assemblees Generals i coordina les activitats de les Comissions de l'ARE. Es reuneix almenys dues vegades cada any. Els seus membres són escollits per l'Assemblea General a partir de les propostes de la regions membres i tenen un mandat de dos anys. El Buró Polític comprèn almenys un representant regional per cada Estat representat en el si de l'ARE. Dos comitès permanents depenen directament d'aquest organisme :

  • Comitè Permanent Afers Institucionals encarregat de sostenir els principis de subsidiarietat, bon govern i democràcia regional
  • Comitè Permanent Seguiment i Avaluació encarregat de sostenir i avaluar la realització de les prioritats establertes en el pla estratègic.

La PresidènciaModifica

La Presidència està composta pel President, dos Vicepresidents i el Vicepresident Tresorer, així com pels Presidents de les Comissions de l'ARE. Durant l'interval comprès entre les reunions del Buró Polític, la Presidència, per delegació, pot prendre decisions que hauran de ser ratificades pel següent buró polític.

Estructura de les ComissionsModifica

Comissió 1: Economia i Desenvolupament RegionalModifica

Economia regional i desenvolupament, ocupació i societat del coneixement, medi ambient, energia, desenvolupament rural, agricultura i infraestructures i turisme

Comissió 2: Política Social i Salut PúblicaModifica

Polítiques socials, paritat d'oportunitats i igualtat de gènere, demografia, salut pública i plànols d'emergència

Comissió 3: Cultura, Educació i JoventutModifica

Cultura i educació, joventut, mitjans de comunicació i tecnologia de la informació, cooperació internacional i interregional.

Sub-comitèsModifica

Els Presidents de les Comissions i dels Comitès Permanents poden crear els sub-comitès necessaris per al bon funcionament de les comissions per un interval mínim de dos anus.

Grups de treballModifica

Es tracta d'organismes temporals, creats ad hoc per intentar resoldre les noves problemàtiques sorgides durant els activitats de les comissions.

ProgramesModifica

EurodiseaModifica

Programa interregional que promou la formació professional i la mobilitat dels joves d'arreu d'Europa.

Universitat d'EstiuModifica

Fòrum anual dedicat a problemàtiques rellevants en l'àmbit del desenvolupament regional

Universitat d'Estiu dels JovesModifica

Fòrum anual dirigit a ampliar el paper dels joves i sostenir la seva implicació en les polítiques regionals i en la vida pública.

El moviment «Subsidiarietat és una paraula» de l'AREModifica

Per a l'ARE, el respecte del principi de subsidiarietat comença amb el reconeixement de la paraula, i aquest reconeixement comença amb el moviment «Subsidiarietat és una paraula». Des del seu llançament al maig del 2008, el moviment ve demanant el reconeixement de la paraula en els diccionaris i en el corrector de Microsoft Word. Des de llavors, molts diccionaris europeus han reconegut la paraula, no obstant això, suposa un notable obstacle al reconeixement la Corporació Microsoft, que contínua ignorant les peticions de l'ARE.

Un canal en YouTube[3] i el grup «Subsidiarity is a word» a Facebook mostren les accions del portaveu del moviment, Subsidiarity man. Fins ara, el «superheroi» ha intentat escalar un edifici a Brussel·les, acte pel qual va ser arrestat a causa d'un malentès amb la policia belga (un “arrest administratiu”, sense cap càrrec), ha aconseguit un rècord mundial a “la major quantitat de persones entonant la paraula ‘subsidiarietat’”, i ha hagut de ser hospitalitzat després d'haver participat en la competició de salt des del famós Pont Vell de Mostar (Bòsnia i Hercegovina).[4]

ReferènciesModifica

  1. Hooghe, L.; Marks, G. «"Europe with the Regions": Channels of Regional Representation in the European Union». Publius: The Journal of Federalism, 26, 1, 01-01-1996, pàg. 73–92. DOI: 10.1093/oxfordjournals.pubjof.a029841.
  2. Astola Madariaga, Jasone «Las Regiones en la Unión Europea». Revista española de derecho constitucional, 15, 45, 1995, pàg. 95-131. ISSN: 0211-5743.
  3. Europocket TV
  4. Jumping off Mostar bridge in the name of subsidiarity

Enllaços externsModifica