Obre el menú principal

Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya

L'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre que agrupa a escriptors i traductors.

Infotaula d'organitzacióAssociació Col·legial d'Escriptors de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus associació
Forma jurídica associació
Forma jurídica
Creació 1980
Organització i govern
Seu 
  • Carrer Canuda, 6. 5a planta
  • Barcelona, Catalunya
President David Castillo i Buïls
Part de CEDRO

Lloc web www.acec-web.org
Modifica les dades a Wikidata

Història [cal citació]Modifica

L'ACEC va sorgir com a Secció Autònoma de la Asociación Colegial de Escritores de España l'any 1980. Des de l'any 1990 es va constituir com a associació d'escriptors i traductors amb personalitat jurídica pròpia. Compta amb alguns dels escriptors contemporanis més destacats de les dues llengües.

En 1970, l'impuls associatiu dels escriptors espanyols va germinar en les primeres associacions en defensa dels drets d'autor. La Llei de Propietat Intel·lectual, vigent fins a la reforma del 87, no regulava satisfactòriament els drets d'autor. La mort de Franco i l'adveniment de la Transició va obrir la porta a un marc legislatiu, proper a la socialdemocràcia europea, en la protecció dels drets d'autor. En 1987 la promulgació de la nova llei de la Propietat Intel·lectual homologable a les lleis vigents a Europa, va ampliar la defensa i reconeixement dels drets d'autor.

L'ACEC va aconseguir el reconeixement de la titularitat dels drets d'autor per als traductors. No va poder obtenir un cànon sobre el domini públic per als escriptors vius, però sí que es va allargar el termini per a la seva entrada en vigor després de la mort de l'autor, que l'esborrany de la Llei pretenia reduir molt significativament en perjudici dels seus hereus. Es va proposar –com així ha passat- que la futura entitat de gestió de drets col·lectius, (CEDRO) havia de compensar als autors per les sistemàtiques fotocòpies i pirateig de textos protegits i donar-los ajud en casos de precarietat econòmica.

A principis dels anys 80, un grup bastant assenyalat d'escriptors catalans en llengua castellana, davant la impossibilitat d'incorporar-se en la veterana i ben organitzada Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, es van integrar en la Asociación Colegial de Escritores de España , amb seu a Madrid, presidida per Ángel María de Lera. Considerant el seu passat anarcosindicalista, els escriptors barcelonins esperaven la seva comprensió davant la necessitat que els escriptors de l'ACE de Barcelona disposessin d'una efectiva autonomia de gestió, de defensa professional i de promoció cultural, doncs estaven sent objecte de desagradables andanades per part d'alguns col·legues, que els al·ludien com força d'ocupació cultural del franquisme dirigida des de Madrid. Lera no es va mostrar hostil al fet que l'ACE s'adaptés al disseny autonòmic que acabaven de perfilar els polítics de la transició. Van passar uns anys durant els quals el grup de Barcelona –sense pressupost ni cap dotació- celebraven les seves Juntes en cafeteries.

La primera presidència la va assumir el crític i assagista Román Gubern i la segona, que va ser la de l'autèntic enlairament institucional, el catedràtic i poeta Joaquín Marco, li van seguir José Corredor-Matheos, José Luis Giménez-Frontín, Manuel de Seabra, Montserrat Conill, Miquel de Palol i des de setembre de 2017 David Castillo i Buïls és el President de l'ACEC.

En un altre àmbit de prioritats es pretenia un respecte institucional cap a l'associació que a Catalunya agrupava sense criteris lingüístics a escriptors i traductors i, en conseqüència, estava constituïda en dues terceres parts per escriptors d'expressió castellana, molts d'ells llatinoamericans. Paral·lelament, l'associació es proposava garantir les relacions amb les associacions i institucions culturals d'expressió catalana, practicant un bilingüisme actiu. En aquest projecte es van involucrar com a presidents, secretaris o vocals algunes de les signatures més honorables de la república barcelonina de les lletres. En aquest període apareixen novel·listes, poetes, assagistes i traductors, en català i castellà, com Josep Maria Carandell, Víctor Mora, Salvador Pániker, Susana Constante, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Manuel Serrat Crespo, Carlos Barral i Antonio Beneyto, Marta Pessarrodona, Antonina Rodrigo, Ramón Gil Novales, Luis Romero i Horacio Vázquez Rial en 1982- 1984; Ángel Crespo, Lluís Izquierdo, Enrique Murillo i Pepe Ribas en 1988; Miquel de Palol, Ernesto Ayala-Dip, Joan Manuel Gispert, Luis Goytisolo i Manuel Vázquez Montalbán a principis dels 90; Eduardo Mendoza, Eugenio Trías, Mireia Bofill, Margarita Rivière, Antonio Prometeo-Moya i Neus Aguado, a mitjans de la dècada; Andreu Martín, Félix de Azúa, Javier García Sánchez, Rai Ferrer, Montserrat Conill i Olivia de Miguel en 1997;  Carme Camps, Luisa Cotoner, Fernando Valls i Ignacio Vidal Folch a la frontera del 2000; incorporant-se a principis de l'actual dècada Héctor Bofill, Iván Tubau, Dante Bertini, José María Micó i Antonio Tello, entre molts altres.

PremisModifica

L'ACEC convoca cada any des de 1998 el Premi de Traducció Ángel Crespo i des de 2009 el Premi José Luis Giménez-Frontín.

Arxiu Audiovisual de PoetesModifica

L'any 2000 es va crear l'Arxiu Audiovisual de Poetes, sota l'impuls de qui llavors era el secretari general de l'ACEC, José Luis Giménez-Frontín. Va néixer amb la voluntat de reunir el testimoniatge de reconeguts poetes recitant la seva obra i s'ha convertit durant aquests anys en obligada referència per als estudiosos, documentalistes i lectors de poesia, en l'actualitat l'arxiu està format per 105 filmacions.

PublicacionsModifica

Des de l'any 1993 l'ACEC ha editat trimestralment el Butlletí de l'ACEC arribant al número 74 en 2008. De l'any 2004 al 2008 es van editar 12 números la revista Quaderns d'Estudi i Cultura. Monogràfics que recullen les ponències presentades en els homenatges dedicats a diversos autors i les intervencions i lectures de les Jornades Poètiques de l'ACEC.

BibliografiaModifica

Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya

Obert a la xarxa l'Arxiu Audiovisual de Poetes

Juan Luis Panero inaugura las Jornadas Poéticas de la ACEC

Sánchez Robayna inaugura las Jornadas Poéticas de la ACEC

L'ACEC celebra les VII Jornades Poètiques amb la participació d'autors com Feliu Formosa, Miquel de Palol i Carles Duarte

Premio de Traducción Ángel Crespo para Gabriel Hormaechea

Vanesa Casanova gana el Premi Ángel Crespo 2013

Los escritores creen que el préstamo bibliotecario comporta un perjuicio económico al autor

Fallece el escritor barcelonés José Luis Giménez-Frontín

Muere el escritor y crítico Giménez-Frontin

Ana Ma. Moix Premi JL Giménez Frontin

Carme Riera guanya el Premi Giménez-Frontín

Gremi d’Editors de Catalunya

CEDRO

Enrique Badosa recibe emocionado el Premio José Luis Giménez-Frontín

Enrique Badosa recibirá el Premio José Luis Giménez-Frontín

El Ateneu Barcelonès sale a la luz del siglo XXI

Serrat: "Aprendí a leer de una forma muy especial"

El Gremi d'Editors de Catalunya preveu una caiguda d'entre el 5 i 6% en la venda de llibres aquest 2014 al mercat espanyol

Els escriptors i editors catalans signen un acord per establir un contracte-marc en l’edició digital