Associació de Periodistes de Barcelona
L'Associació de Periodistes de Barcelona és una entitat creada el 1913 amb el nom d'Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios. El 1916 escurçà el nom però encara era en castellà (tot i que ja utilitzaven el català en memòries i documents), fins que el catalanitzaren el 1932 amb l'esclat democràtic del catalanisme i el republicanisme.[1][2] Els seus objectius eren la defensa de la llibertat d'expressió i del prestigi de l'ofici de periodista.[1][2]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària organització sense ànim de lucre  |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 1913 |
Les seves activitats va incloure des de l'inici d'una biblioteca sobre periodisme fins al registre de les capçaleres de Catalunya i les Illes Balears. Fins i tot es va intentar fer una llista de les associacions i escoles de periodisme de tot el món.[2] Entre 1933 i 1936 va publicar els Annals del periodisme català que ocuparen 26 volums, fins a l'últim volum del juny de 1936.[1][2] La bipolarització política i social durant la Segona República va escindir l'organització en dues parts: els partidaris d'ERC per una banda i els de la Lliga per l'altra.[1] Joan Costa va aconseguir fer de l'associació l'entitat cabdal del periodisme català.[2] Amb l'esclat de la guerra civil es paralitzaren totes les seves activitats, i de fet fou dissolta el 1939.[1]
Presidents
modificaLa presidència la van assumir successivament les persones següents:[1][2]
- Marià Viada
- Rafael Vehils
- Joaquim Pellicena i Camacho (1922-1932)
- Joan Costa i Deu (1932-1936/1939)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 72, entrada: "Associació de Periodistes de Barcelona". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Associació de Periodistes de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.