Assunta Spina

pel·lícula de 1915 dirigida per Francesca Bertini i Gustavo Serena

Assunta Spina és una pel·lícula del 1915 i és considerada una de les pel·lícules del cinema mut italià amb més èxit. Fora d'Itàlia també es coneix amb el títol de Sangue Napolitano. Fou rodada a Nisida, Bagnoli, Coroglio i a l'illa de Procida[1]

Infotaula de pel·lículaAssunta Spina
Francesca bertini, 1915, assunta spina.png
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGustavo Serena i Francesca Bertini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiuseppe Barattolo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlfredo Manzi Modifica el valor a Wikidata
GuióGustavo Serena Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVittorio Storaro Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCaesar Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1915 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNàpols Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0003637 Filmaffinity: 746436 Allocine: 10592 Allmovie: v3151 Modifica el valor a Wikidata

Francesca Bertini, que ja havia actuat al teatre en el drama de Salvatore Di Giacomo en una paper secundària, porta el paper de protagonista i intervé amb una certa freqüència en la posada en escena, per ser considerada codirectora de la pel·lícula. Per declarar el paper és el mateix Gustavo Serena:

« "I qui la podria aturar? Bertini estava tan exaltada pel fet de fer el paper d'Assunta Spina que s'havia convertit en un volcà d'idees, iniciatives i suggeriments. En perfecte dialecte napolità, organitzava, manava, movia els extres, el punt de vista, l'angle de la càmera; i si no estava convençuda d'una determinada escena, fingia refer-la segons els seus punts de vista.[2] »

SinopsiModifica

Assunta Spina està compromesa amb un carnisser anomenat Michele Boccadifuoco, però també és festejada per Raffaele, a qui Assunta es nega sense dubtar-ho. Per venjar-se, Raffaele envia una carta anònima a Michele dient que la seva xicota quan treballa es consola amb una altra persona. Per tant, Michele decideix portar Assunta Spina a Nàpols trobant-li feina a una bugaderia propera a la seva carnisseria. L'aniversari d'Assunta, el seu xicot Michele la porta a Posillipo però ell no li dona molta atenció, fins que no arriba Raffaele. Malgrat tot, decideix ballar amb Raffaele i el drama surt a l'escenari: Michele, encegada per la ira, colpeja Assunta i posteriorment és arrestat. Durant el judici, declara per salvar-lo, afirmant que Michele no la va pegar, però el jurat no la creu. Michele és condemnada a dos anys. Assunta decideix llavors acceptar la proposta del vicerector Federigo Funelli, per garantir que Michele es quedi a la presó més propera a Nàpols o esdevingui el seu amant. Des de la presó, Michele continua escrivint cartes a Assunta, però mai no li respondrà. De fet, Assunta s'adona que ja no està enamorada de Michele. Al cap d'un any i mig, Boccadifuoco és alliberat i va immediatament a buscar la seva xicota al safareig, però en adonar-se que Assunta ja no té sentiments per ell sinó per un altre, surt i mata a Federigo, del qual Assunta, que va ser el seu amant temps, s'havia enamorat. Aleshores Assunta es declara culpable del delicte que no ha comès davant la policia.

RepertimentModifica

Altres versionsModifica

El 1929 la trama d' Assunta Spina va inspirar una nova pel·lícula dirigida per Roberto Roberti.[4] Una altra fou produïda el 1948, dirigida per Mario Mattoli, i protagonitzada per Anna Magnani i Eduardo De Filippo.[5]

RestauracióModifica

La pel·lícula fou restaurada per la Cineteca di Bologna en col·laboració amb el Museu nacional del cinema de Torí, aquesta edició restaurada és disponible en DVD el 2015 com a part de la col·lecció "Cinemalibero" de la Cineteca di Bologna.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. «Napoli nel Cinema: Assunta Spina».
  2. Vittorio Martinelli, Il cinema muto italiano. I film della Grande Guerra. 1915, vol. I, Nuova ERI, Torino, 1992.
  3. «Francesca Bertini – Women Film Pioneers Project».
  4. Assunta Spina, 1929 a bfi.org
  5. Camhi, Leslie «New York Times: Assunta Spina». NY Times [Consulta: 31 juliol 2008]. Arxivat 14 de novembre 2007 a Wayback Machine.
  6. Assunta Spina
  7. Tempio del Video.

BibliografiaModifica

  • Giorgio Bertellini: Italy in Early American Cinema: Race, Landscape, and the Picturesque. Indiana University Press, 2010, ISBN 978-0-253-22128-5, S. 87–90, 312, 368, 400, 407, 422.
  • Gian Piero Brunetta: The History of Italian Cinema: A Guide to Italian Film from Its Origins to the Twenty-first Century. Princeton University Press, 2009, ISBN 978-0-691-11988-5, S. 7, 45, 49, 51, 53f., 364.
  • Giuliana Bruno: Streetwalking on a Ruined Map: Cultural Theory and the City Films of Elvira Notari. ACLS Humanities E-Book. Princeton University Press, 1993, ISBN 0-691-02533-9, S. 30–31, 110, 299, 405.
  • Marga Cottino-Jones: Women, Desire, and Power in Italian Cinema. (= Italian and Italian American Studies). Verlag Palgrave Macmillan, 2010, ISBN 978-0-230-10548-5, S. 4, 20, 29, 35, 64–65, 74, 139, 247.