Astragalus massiliensis

El tragacant o coixins de monja, (Astragalus tragacantha) és una espècie de planta de la família de les Fabaceae.

N'hi ha a la costa rocosa calcària, en particular a la regió de Marsella, així com a la Península Ibèrica, Sardenya i Sicília. Aquesta espècie s'ha sabuda adaptar a les condicions extremes de vent, sal i ariditat de la costa de les Calanques. A Occitània és endèmica de les costes calcàries de la Provença.[1]

La seva forma de coixí i les seves petites fulles peludes li permeten de resistir el vent i limitar la seva pèrdua d'aigua. A la primavera s'adorna amb flors blanques, després perd la part verda de les fulles a l'estiu per exposar-se el menys possible als raigs del sol. Aleshores, la planta es converteix en un arbust espinós, cosa que li val el nom "coixí de monja».

S'ha engegar un programa de conservació i enfortiment de l'espècie, finançat per la Unió Europea. En particular, va permetre la plantació de 3000 peus d'astràgal a les Calanques.[1]

Víctima de la urbanització, la pol·lució i el calcigament a la costa, floreix plenament a l'arxipèlag del Frieu.

Hàbitat modifica

Del nivell de la mar fins a 300 m; en sòls sorrebncs i rocosos pròxims a la mar.

Distribució modifica

Itàlia, Occitània, Portugal i nord-est de l'Estat espanyol.[2] Mediterrània occidental, fins a Còrsega i Sardenya.[3]

Sinònim modifica

  • Astragalus massiliensis (Mill.) Lam.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Astragale de Marseille | Parc national des Calanques». www.calanques-parcnational.fr. [Consulta: 27 maig 2022].
  2. «Astragalus massiliensis (Mill.) Lam.». USDA,ARS, GRIN. Arxivat de l'original el 15 de octubre de 2008. [Consulta: 29 octubre 2009].
  3. Bayer, Ehrentraud. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. 

Enllaços externs modifica

  • (fr) Referència INPN : Astragalus tragacantha L., 1753
  • «Astragalus tragacantha L.» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.