Atari Lynx

consola portàtil de joc (1989-1996)

Atari Lynx és una consola portàtil produïda per Atari entre 1989 i 1996: dissenyada per Epyx, la Lynx competí amb la Game Boy, Game Gear i altres portàtils de la quarta generació de videoconsoles, a les quals supera en prestacions tècniques i avanços com la pantalla a color retroil·luminada, la disposició ambidextra i el sistema de comunicació entre consoles.[1]

Infotaula equipament informàticAtari Lynx
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorEpyx Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorRobert J. Mical i Dave Needle Modifica el valor a Wikidata
FabricantAtari Corporation Modifica el valor a Wikidata
CriptònimHandy Modifica el valor a Wikidata
Llançament
1r setembre 1989

1990

1990
Modifica el valor a Wikidata
Final de vida1996 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes5.000.000
3.000.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Preu179,99 $ Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CPUWDC 65C02 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Atari XEGS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Atari Lynx II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Cronologia modifica

Portal:Videojocs/Lynx
A. títol
1 1991 S.T.U.N. Runner
2 1989 California Games
3 1989 Chip's Challenge
4 1989 Blue Lightning
5 1989 Gates of Zendocon
6 1989 Electrocop
7 1990 Gauntlet: The Third Encounter
8 1990 Todd's Adventures in Slime World
9 1990 Klax
10 1990 Ms. Pac-Man
11 1990 Shangai
12 1990 Paperboy
13 1990 Rampage
14 1990 Robo-Squash
15 1990 Xenophobe
16 1991 A.P.B.
17 1991 Awesome Golf
18 1991 Baseball Heroes
19 1992 Basketbrawl
20 1995 Batman Returns
21 1991 BattleWheels
22 1992 Battlezone 2000
23 1992 Bill & Ted's Excellent Adventure
24 1992 Block Out
25 1993 Checkered Flag
26 1991 Crystal Mines II
27 1991 Desert Strike
28 1993 Dinolympics
29 ? Dirty Larry--Renegade Cop
30 1993 Double Dragon
31 ? Dracula - The Undead
32 ? European Soccer Challenge
33 1991 Fidelity Ultimate Chess Challenge
34 1993 Gordo 106
35 1991 Hard Drivin'
36 1992 Hockey
37 1992 Hydra
38 1991 Ishido: The Way of the Stones
39 1993 Jimmy Connors' Tennis
40 1992 Joust
41 1992 Kung Food
42 1993 Lemmings

El 1986, R.J. Mical i Dave Needle (dissenyadors de l'ordinador Amiga) començaren a desenrotllar un sistema portàtil per a Epyx, una de les poques empreses estatunidenques que sobrevisqué a la fallida del 1983 i produí jocs d'ordinador com Impossible Mission o Summer Games. Llavors, el nínxol de mercat de videojocs portàtils encara no estava explotat, amb precedents com els jocs de Mattel Electronics, la Microvision de Milton & Bradley (1979), les Game & Watch de Nintendo o altres com la Game Pocket, exclusiva dels Japons.[2]

Quan tingueren el projecte a punt, Epyx es trobà que les altes prestacions de la màquina la feien difícil de produir i comercialitzar per a ells, així que de primeres contactaren amb Nintendo per a oferir-li el producte, la qual el rebutjà perquè ja en tenia un de consola portàtil; el següent comprador va ser Atari, que després d'haver rebutjat a distribuir la Famicom al mercat nord-americà —un error que li féu perdre la posició capdavantera—, volia tornar a encapçalar el mercat amb un sistema comptetitiu. Atari no només canvià el nom de la Handy pel de Lynx, sinó que per mor del contracte d'explotació es féu amb tots els drets de l'aparell i acabà per cooptar Epyx.[2]

Encara que Epyx els presentà un producte quasi acabat, Atari encara tardà dos anys abans de comercialitzar-la el 1989: durant eixe període feren un estudi de mercat en el qual presentaren prototips de diferents mides a grups de consumidors, els quals preferien les més granys. Després del llançament, una de les crítiques habituals al producte final fon la grandària excessiva de la carcassa, obra d'Atari, dins de la qual hi havia molt d'espai buit.[2]

No obstant això, la Lynx era tècnicament superior no només a les altres portàtils contemporànies, sinó també —en alguns aspectes— a les consoles de 16 bits de la mateixa generació: a banda del microprocessador principal, una variant del WDC 65C02 de 8 bits de malnom Mikey, compta amb un altre coprocessador gràfic cMOS de 16 bits anomenat Suzy, capaç de reescalar sprites i escenaris —amb efectes pareguts al Super Scaler de Sega o el Mode 7 de la Super Nintendo— i d'amostrar un nombre d'objectes en pantalla comparable al de les recreatives de l'època.[2]

A l'Amèrica del Nord, la Lynx es comercialitzà en dos paquets: un de bàsic només amb la consola, i un altre «de luxe» amb el joc California Games i un seguit d'accessoris (funda de transport, cable ComLynx i adaptador A/C, subistituït més tard per sis piles alcalines AA).[3]

A Espanya, la filial d'Atari contractà anuncis a doble pàgina i la distribuí a grans superfícies, però la competència de la Game Boy i, en menor mesura, de la Game Gear féu que acabara liquidant-se a preu de saldo.[4]

Lynx II modifica

La segona versió de la consola, coneguda de manera extraoficial com a Lynx II, té les mateixes prestacions tècniques que l'original, però amb un disseny més eficient: la carcasa, més compacta, la fa més portable i l'entrada de les targetes és més fàcil; a més, li afig so estèreo a l'eixida d'auriculars, un LED indicador d'encesa i una major durada de les piles (296 mA, o 97 mA amb l'opció pantalla en pausa, amb la qual cosa poden durar fins a cinc hores).[3]

Jocs modifica

Durant l'època de la Lynx, entre 1989 i 1995, es publicaren un total de setanta-un jocs oficials: és dir, comercialitzats només durant eixos anys, llicenciats per Atari, en una de les tres classes de cartutxos (tots de color gris fosc) i empaquetats en sengles tipus de caixes, gran o xicoteta. Després de l'etapa comercial, s'han alliberat jocs inèdits o casolans, fets per aficionats.[5]

Referències modifica

  1. «Atari Lynx» (en anglés). The Video Game Critic. [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Jeremy Parish. «Too Powerful for Its Own Good, Atari's Lynx Remains a Favorite 25 Years Later» (en anglés). VG247. USgamer, 05-07-2014. [Consulta: 4 setembre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Atari Lynx FAQ» (en anglés). Atari Age, 03-08-2003. [Consulta: 24 octubre 2023].
  4. Miguel Durán. «Atari LYNX» (en castellà). Museo 8 Bits, 01-09-2000. [Consulta: 1r febrer 2024].
  5. «List of all 71 officially released games for the Atari Lynx» (en anglés). Atari Gamer, 10-12-2018. [Consulta: 15 setembre 2023].