Atarrabi

personatge de la mitologia basca

Atarrabi o Atarabi és un personatge important de la mitologia basca. És un dels fills de Mari i Sugaar, la deessa dels bascos. També es coneix com a Atarrabio, Ondarrabio i Atarrats. Se l'assimila popularment a Pedro de Axular amb els noms d'Atxular o Axular.

Infotaula personatgeAtarrabi

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAtarrabio, Atarrats i Hondarrabio Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMari Modifica el valor a Wikidata
PareSugaar Modifica el valor a Wikidata
GermansMikelats Modifica el valor a Wikidata
Altres
MestreEtsai Modifica el valor a Wikidata
EquivalentPedro de Axular Modifica el valor a Wikidata
Mikelats i Atarrabi a la cova del diable.[1]

Amb el seu germà Mikelats, Atarrabi va anar a l'escola de diables. Havia de tenir-ne un per tenir-lo al seu servei. Va ser el preu a pagar per aquesta educació. Hi ha diverses llegendes sobre ell, entre les quals la que Atarrabi esdevingué sacerdot. Va ser rector de Sara (Lapurdi), poble on hi ha coves molt freqüentades, properes a les de Zugarramurdi, on va tenir lloc l'akelarre que va iniciar el famós judici de bruixes a Logronyo l'any 1610 (Navarra). És el fill bo.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • José Miguel Barandiaran (trad. Olivier de Marliave, préf. Jean Haritschelhar, photogr. Claude Labat), Mythologie basque [« Mitología vasca »], Toulouse, E.S.P.E.R, coll. « Annales Pyrénéennes », 1989, 120 p. [détail des éditions] (ISBN 2907211056 et 9782907211055, OCLC 489680103)
  • José Miguel Barandiaran et traduit et annoté par Michel Duvert, Dictionnaire illustré de mythologie basque [« Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes »], Donostia, Baiona, Elkarlanean, 1993, 372 p. [détail des éditions] (ISBN 2903421358 et 9782903421359, OCLC 416178549)