Atenció a la dependència al Japó
L'atenció a la dependència al Japó segueix el model de protecció de model assistencial dins del sistema de la seguretat social.[1] El sistema es caracteritza per cobrir les cures personals amb la seguretat social i perquè l'assistència sanitària és finançada per altra via (impostos), malgrat que hi ha casos que no és clara la diferència entre les dues classes de prestacions.[2] Protegeix a les persones majors de més de 65 anys.[3]
Història modifica
L'abril de 2000[3] es va establir el sistema de protecció de model assistencial dins del sistema de la seguretat social.[1] Els asseguradors eren els governs municipals.[3]
El sistema d'antenció requeria per a la seua implementació d'un sistema de certificació de les necessitats estandarditzat a nivell estatal perquè es determinara l'eligibilitat del servei de manera objectiva, justa i eficient.[3]
Tres anys després de la implementació, tant el sistema d'atenció a la dependència japonès com el sistema de certificació de necessitats va ser generalment acceptat al país. Malgrat l'èxit general, hi havia problemes com les diferències territorials, la demanda creixent de serveis i la dificultat de mantindre la certificació de les necessitats lluny de les qüestions polítiques.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 IMSERSO, 2005, p. 708.
- ↑ IMSERSO, 2005, p. 710.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tsutsui, Takako; Muramatsu, Naoko «Care-Needs Certification in the Long-Term Care Insurance System of Japan». Journal of the American Geriatrics Society, 53, 3, 2005, pàg. 522–527. DOI: 10.1111/j.1532-5415.2005.53175.x.
Bibliografia modifica
- IMSERSO. Libro Blanco de atención a las personas en situación de dependencia, 2005 [Consulta: 7 agost 2019]. Arxivat 2019-04-23 a Wayback Machine.
- Okamoto, Yuzo «Health care for the elderly in Japan: medicine and welfare in an aging society facing a crisis in long term care». BMJ: British Medical Journal, 305, 6850, 1992, pàg. 403-405.