Atenció Centrada en la Persona

(S'ha redirigit des de: Atenció centrada en la persona)

L'Atenció Centrada en la Persona (ACP) és una filosofia d'atenció a les persones que té com a principis la dignitat i l'autonomia, així com l'empoderament de la persona. L'ACP situa la persona al centre de l'activitat assistencial, on les capacitats de les persones ateses són més important que els dèficits, i on els drets d'aquestes persones i l'ètica són la principal guia a seguir.

De forma general, busca enfocar l'atenció i inclou temes com el disseny, l'organització i la prestació de serveis. S'utilitza també per orientar la praxis professional [1] funcionant com a marc per desenvolupar aquests aspectes. Així doncs, és a la vegada metodologia per guiar canvis i una eina per fer avaluacions .

Posar la persona en el centre de l'atenció suposa canviar formes de treballar i de relacionar-nos amb les persones ateses, ja que sobre aquestes pivota el poder de decisió. En els casos en què la persona ha perdut la seva autonomia, s'empodera la seva família. A la vegada, cal cercar eines o instruments que ens ajudin a conèixer a la persona i a entendre què és el que li proporciona benestar o malestar.

Segons els àmbits, es posa més l'accent en uns elements o en altres, i fins i tot utilitza paraules diferents.[2] En el món de la discapacitat s'utilitza la Planificació Centrada en la Persona i s'emfatitza els drets i la normalització; en el món sanitari s'utilitza Cuidatge Centrat en la Persona i es posa èmfasi en les decisions compartides, la informació o l'autocura; en el món residencial s'ha fet una barreja nomenant-lo Atenció Gerontològica Centrada en la Persona,[3] però destaca també l'accepció d'ACP de Tom Kitwood pensada per a persones amb demència i que proposa donar més importància al concepte persona que al de demència.

Història i desenvolupament del concepteModifica

Podem dir que el model canvia la importància del plat de la balança, passant de la institució assistencial cap al de la persona.

En la mirada més clàssica de l'atenció pesava molt l'opinió del professional. L'organització tendia a la institucionalització, la mirada predominant era la biomèdica i destil·lava un cert paternalisme que marcava molt la manera d'atendre i de relacionar-se amb les persones ateses.

El concepte va néixer als països anglosaxons als anys 70 i a Espanya ha tingut molta influència dels països nòrdics.[4] Diferents administracions, entitats privades, associacions de familiars i altres organitzacions l'han impulsat buscant un canvi de model que transformi els centres d'atenció perquè posin la persona al centre de l'activitat assistencial. Això suposa canviar coses com la importància del planning de tasques, reduir el pes que té en la presa de decisions l'expertesa del professionals o la mirada en els dèficits i les patologies per una nova mirada que dóna més importància als drets, l'autonomia de la persona i al propi control de les activitats de la vida quotidiana.

A Europa la filosofia s'ha desenvolupat dins del que s'anomena model Housing,[5] que busca que el centre estigui el més proper possible a un domicili: poques places, vida social i privada a la vegada, decisions pròpies, serveis a la carta, etc.

El seu desenvolupament actual és molt divers, ja que és difícil avaluar la seva implantació efectiva. No obstant, comença a haver-hi publicacions en castellà, especialment de M. T. Martínez, Pilar Rodríguez i Lourdes Bermejo.

ReptesModifica

Passar d'un model centrat en el servei i l'organització a un amb enfocament ACP requereix una sèrie de canvis que no sempre són fàcils. Molts d'ells, de fet, són reptes i perills que en aquests moments s'estan afrontant. Alguns d'ells són:

  • L'adaptació una filosofia i manera de fer nòrdica i anglosaxona a la cultura i a la realitat llatina.
  • Un entorn normatiu que se centra més en la protecció que en la llibertat.
  • Dificultat de posar-nos d'acord amb un concepte tan general a l'hora de parlar de praxis.
  • Falta de models, estudis i avaluació on cercar guies contrastades.
  • Els costos dels canvis no s'han avaluat i és una inquietud que està sempre damunt la taula.
  • El personal ha d'adaptar-se a perfils més polivalents i en els que té menys poder.
  • Diferents creences i actituds que dificulten fer un canvi real: creure que no es pot o que ja es fa.
  • Pensar que el canvi es porta a terme només amb petites adaptacions i no tenir en compte que requereix una altra de manera de pensar i fer.

ReferènciesModifica

  1. Nolan, M., Davies, S., Brown, J., Keady, J., & Nolan, J. ««Beyon ‘person-centred' care: a new vision for gerontological nursing».». International Journal of Older People Nursing in association with Journal of Clinical Nursing 13, 3a, ., 2004, pàg. 45-53.
  2. Morgan, S. & Yoder, L. «A concept analysis of person-centered care». Journal of Holistic Nursing, 30 (1), ., 2012, pàg. 6-15.
  3. Martínez, T «La atención gerontológica centrada en la persona». Álava: Departamento de Trabajo y Asuntos Sociales del Gobierno Vasco, 2011.
  4. Martínez, T «La atención centrada en la persona. Enfoque y modelos para el buen trato a las personas mayores». Sociedad y utopía. Revista de Ciencias Sociales, 41, 2013, pàg. 209-231.
  5. Croucher, K., Hicks, L., & Jackson, K. Housing With Care for Later Life: A Literature Review. York: Joseph Rowntree Foundation., 2006.