L'atlòteta[1][2] (grec antic: ἀθλοθέτης, athothetes) era el magistrat elegit pel poble per a preparar el premi dels concursos.[3] Podia ocórrer que les tasques encarregades a l'atlòteta, les quals eren més variades, corresponguessin si fa no fa a l'agonòteta. La ciutat designava en general diversos atlòtetes, fins i tot si sols n'hi havia un.[3]

Infotaula de càrrec políticAtlòteta

A Atenes, després d'haver estat designats per rifa, deu atlòtetes (un de cada tribu) no eren els únics responsables de la preparació dels premis en les Panatenees, principals festes religioses d'Atenes: ells devien assegurar-se també que fos realitzat el peple per a Atenea, i organitzar la processó així com diversos esdeveniments i competicions: lluites eqüestres, concursos de música, gimnàstics, i el lliurament dels premis.[4][3]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Plutarc. Vides paral·leles (vol. IV): Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Fundació Bernat Metge, 2009. ISBN 978-84-7225-938-6. 
  2. Diccionari grec-català. D’Homer al segle II d.C. Diccionaris de l’Enciclopèdia, p. 165. «ἀθλοθέτης [...] atlòteta, president o jutge dels jocs, lliurador dels premis (a Atenes, deu magistrats, un per tribu, encarregats de les Panatenees)» 
  3. 3,0 3,1 3,2 Claude Vial, Lexique de la Grèce ancienne, Armand Colin, 2008, p. 37
  4. Aristòtil. «Constitució dels atenesos, 49» (en francès). Ladrange, 1838. [Consulta: 23 gener 2015].