Atol Saint-Joseph
L'Atol Saint-Joseph és part del grup de les Illes Amirantes o Almirall que es troben a les Illes Exteriors de Seychelles. L'atol està situat al sud-oest de l'arxipèlag anomenat Seychelles Interiors, a una distància de 248 km al sud de Victòria, capital de Seychelles.
Tipus | atol | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Seychelles | |||
Localitzat a l'entitat geogràfica | Illes Almirall | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Seychelles | |||
| ||||
Banyat per | oceà Índic | |||
Característiques | ||||
Superfície | 1,632 km² | |||
Història
modificaL'atol va ser descobert l'any 1770 per mariners europeus.[1]
- Atol Privat
El 1960, l'illa es va convertir en la propietat d'una família seychellesa, que van construir una plantació de cocos a l'illa principal de l'atol, anomenada també illa de Saint-Joseph.
- Preservar la natura
A l'agost de 2012, es va revelar que l'atol es va vendre, juntament amb l'illa D''Arros, per 60 milions de dòlars americans, per ser gestionada per la Fundació "Save Our Seas" (Salvar els Nostres Mars).[2][3]
Geografia
modificaL'atol Saint-Joseph està situat a només 2.3 quilometres (1.4 mi) a l'est de la part oriental de l'illa D'Arros, però és una altra unitat geogràfica, separats per 60–62 metres (197–203 ft) profunditat de l'aigua d'un 1 quilometre (0.62 mi) d'ample del canal, que és més profunda que gran part del Banc Amirantes. La superfície de l'atol és de 1.21 quilometres quadrats (0.47 sq mi). La principal illa és Saint-Joseph que té forma de mitja lluna, coral prim i sorra, 2.2 quilometres (1.4 mi) llarg i amb una mitjana 0.4 quilometres (0.25 mi) d'ample, i altura no superior a 3 metres (9.8 ft). Les copes dels arbres són a uns 24 m d'alçada.
Els esculls de corall
modificaL'atol està a una zona d'escull de corall orientada de la mateixa manera, amb dimensions màximes de 6.6 quilometres (4.1 mi) i 4.4 quilometres (2.7 mi). La seva superfície total és 22.53 km², dels quals uns 11,74 km² comprenen els corals plans perifèrics, 4.8 km² a l'interior de la llacuna, i només 1.39 km² de la superfície de tots els illots. Profunditats de 500 m, es troben a només 1,5 km a l'est de l'escull, i de 1000 m un quilòmetre més a l'est.
Llacuna
modificaLa llacuna està completament envoltada per l'entorn de corall. Quan l'aigua està baixa drena sobre un estret ampit, Passe Lerein Fin, en el seu extrem occidental. La llacuna té una profunditat màxima de 6,4 m. Altres sondes van des de 2,1 a 3,7 m. Esculls perifèrics, a més de ser excepcionalment àmplis, estan coberts (excepte en el costat oest) amb sorra mòbil. Les marees estan envaint els marges de la llacuna a la seva banda de sobrevent, que està marcada en aquesta part per una discontínua línia o banc de sorra. No hi ha esculls que sobresurtin a la llacuna.
Llista d'illots
modificaL'atol té 13 illots de sorra: els tres grans al llarg de la nord-est i est de la costa, que estan coberts per plantacions de coco, i els restants al sud:
Mapa de tots els punts: OSM (KML)
Administració
modificaLes illes pertanyen al Districte de les Illes Exteriors.[4]
Dades demogràfiques
modificaL'atol és actualment deshabitat. Va acollir una petita població de 10 persones, que es va traslladar a l'illa D'Arros. Hi ha diversos edificis en ruïnes, a l'illa principal de Saint-Joseph, prop de la superfície conreada a l'extrem occidental.
Transport
modificaEs pot arribar a l'atol amb vols a una pista d'aterratge sense asfaltar (codi OACI: FSDA).
Galeria d'imatges
modifica-
Mapa general
-
Mapa del Districte
Enllaços externs
modifica- Illa guia 1 Arxivat 2020-11-26 a Wayback Machine.
- Illa guia 2 Arxivat 2016-12-25 a Wayback Machine.
- National Bureau of Statistics Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine.
- Informació sobre l'illa Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine.
Referències
modifica- ↑ Info on Mauritius and its dependencies
- ↑ «L'Oreal heiress Bettencourt sells Seychelles island». BBC News, 01-08-2012.
- ↑ «The D'Arros Group of Island becomes a natural reserve managed by Save our Seas Foundation». Save Our Seas Foundation, 01-08-2012.
- ↑ «District map». Arxivat de l'original el 2008-11-15. [Consulta: 15 novembre 2008].