Auguri de Tarragona

Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.

Infotaula de personaSant Auguri
MartirioFructuoso.JPG
Pintura del s. XVIII amb el martiri Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementllatí: Augurius
segle II Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 259 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tàrraco (Hispània)
SepulturaNecròpolis de Tàrraco; traslladat al monestir de Sant Fruttuoso di Capadimonte (Itàlia); part de les restes a Tarragona 
Dades personals
Grup ètnicPoble hispanoromà Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiaca catòlic Modifica el valor a Wikidata
Diaca i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeAmfiteatre de Tàrraco (Tarragona)
Festivitat21 de gener (martiri)
IconografiaCom a diaca, amb el bisbe Fructuós; a la foguera

També se'l cita com Augurí.[1] Exercint el càrrec de Diaca, va ser martiritzat juntament amb el bisbe Fructuós i el també Diaca Eulogi. Va morir cremat viu a l'amfiteatre de Tàrraco, durant la persecució decretada pels emperadors romans Valerià i Galeri. Van ser possiblement els primers màrtirs dels que hi ha constància documental a la Història del Cristianisme a Espanya.

L'any 2008-2009, amb motiu del 1750 aniversari, s'ha declarat any jubilar per a l'arxidiòcesi de Tarragona pel papa Benet XVI.[2]

ContextModifica

La situació de l'Imperi romà en aquest període era força convulsa i, com ja ho havia fet abans, es responsabilitzava els cristians dels problemes que l'afligien. Sota els regnats de Deci (249-251) i Valerià (253-260) es promulguen diversos edictes obligant la jerarquia eclesiàstica cristiana a reconèixer i participar en els ritus pagans, limitant el dret de reunió de la comunitat cristiana i prohibint la visita als llocs d'enterrament sota amenaça de pena capital. L'any 258, el de la promulgació del segon edicte de Valerià, van ser executats Sixte, bisbe de Roma, amb quatre dels seus diaques i Cebrià, bisbe de Cartago. L'any següent van ser martiritzats el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.<[3]

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península Ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273. Les actes també són citades pel poeta Prudenci (Aurelius Prudentius Clemens) en la seva obra Peristephanon (Corones del martiri), on dedica un himne als tres màrtirs.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Como Augurino aparece en la carta de agradecimiento de la Real Academia de la Historia a la misión arqueológica francesa que halló una lápida relativa a él.
  2. 1750 años de mártires.
  3. «Fructuós, Auguri i Eulogi i el primer cristianisme a Tàrraco». mnat.cat. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. [Consulta: 8 setembre 2014].

BibliografiaModifica

  • Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro Tarraco Christiana: història i arqueologia Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós, 2005 (Edició en català, castellà, anglès, francès i italià)
  • Jesús Blanco Calvo; Rafael Muñoz Melgar Petita història de Sant Fructuós Barcelona: Mediterrània, 2003
  • Jordi Guàrdia Sant Fructuós, pare, pastor, màrtir Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001
  • Miquel Estradé Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. 2a edició
  • J. Torné i Cubells, et al. Actes de Màrtirs Barcelona: Proa, 1991
  • Pio Franchi dei Cavalieri Las Actas de San Fructuoso de Tarragona publicat a Boletín Arqueológico (Tarragona) 65-68 (1959)
  • Antoni Dalmau, text; Valentí Miserachs i Grau, música Mil anys. Oratori en quatre quadres del mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra El quadre I està dedicat a Sant Fructuós