Aulus Hostili Mancí

(S'ha redirigit des de: Aule Hostili Mancí)

Aulus Hostili Mancí (llatí: Aulus Hostilius L. f. A. n. Mancinus) va ser un magistrat romà. Era probablement fill del militar Lucius Hostilius Mancinus. Formava part de la gens Hostília.

Infotaula de personaAulus Hostili Mancí
Nom original(la) A.Hostilius L.f.A.n. Mancinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Pretor
180 aC – 180 aC
Cònsol romà
170 aC – 170 aC
Juntament amb: Aulus Atili Serrà
Governador romà Acaia, Macedònia
169 aC – 169 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAncient Roman politician (en) Tradueix i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHostilios Mancinos (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsAulo Hostilio Mancino (es) Tradueix
Gai Hostili Mancí Modifica el valor a Wikidata
ParesLucio Hostilio Mancino (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLucio Hostilio Mancino (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser pretor urbà l'any 180 aC i cònsol el 170 aC juntament amb Aulus Atili Serrà. Durant el seu consolat va fer la guerra contra el rei Perseu de Macedònia, però la història d'aquest període ha arribat de forma fragmentària, i només se suposa que va fer una guerra defensiva. Va seguir a Grècia l'any 169 aC com a procònsol i després de passar l'hivern a Tessàlia va entrar a Macedònia, però es va haver de retirar davant les forces superiors de Perseu. Durant aquell any va entregar el comandament al seu successor Quint Marci Filip, deixant la seva posició amb fama d'haver mantingut la disciplina dels soldats, tot i els seus escassos èxits militars.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 914.